Antoni Marí, citant T.S. Eliot, va destacar la força del "correlat objectiu" en la poesia contemporània, on la imatge poètica (per exemple, la xemeneia de Duchamp) ocupa l'espai del poema que el vers ocupava en la poesia clàssica, " un gènere codificat des de Petrarca, però que va entrar en crisi a partir de Mallarmé, i que Marí va denominar com la "crisi del vers", conseqüència estètica de la crisi del subjecte - autor i del propi llenguatge.
D'aquesta manera, va dir Marí, el poeta cedeix la iniciativa a la paraula, l'anul·lació del jo en favor de les paraules, i el poema ara mostrari d'imatges més que de versos: els ready-made de Duchamp, les notícies de diaris, cites i altres anotacions que Eliot i Ezra Pound integren en els seus poemes, etc. És així, va indicar Antoni Marí, com la imatge poètica predomina en la poesia de Marina Oroza, on el poema pot ser una senzilla enumeració d'objectes, "que suren sense trobar el seu lloc" i que, desubicant-les al poema adopten un sentit nou.
Imatges que Marina Oroza va explicar que havia llançat un exemplar del llibre a les flames de la xemeneia (de Duchamp), com si, amb aquest ritual, busqués una trobada oculta, misteriosa, entre el llibre i la xemeneia que havia provocat la seva escriptura. Malgrat això, Oroza va recuperar l'exemplar abans que es cremés del tot.
En l'acte de presentació, Marina Oroza va mostrar al públic les restes del llibre cremat i va llegir les paraules que no havien estat calcinades, creant així, des l'atzar i la provocació poètica, un nou poema, un poema inèdit que no figurarà en el llibre publicat. L'acte va finalitzar amb altres lectures del poemari cremat per part del públic assistent.
