De forma ordenada, no caòtica, s'ha celebrat una taula rodona sobre la influència que l'indeterminat, l'atzar, l'aleatori i la incertesa han tingut en la literatura.
Francesc Cornadó, Jaime D. Parra, Raúl Herrero, Sílvia Rins i José Florencio Martínez van parlar respectivament del caos, la fragmentació, la confusió, la convulsió i el transcurs. Van exposar la seva mirada atenta sobre aquella creació literària que neix en l'embull del caos i en l'entramat confús i desorganitzat del complex.
Francesc Cornadó va introduir el concepte de caos, va assenyalar alguns aspectes epistemològics i matemàtics relatius al garbull i a la confusió de la suposada causalitat que es produeix en la relació entre fenòmens. Va afirmar que un sistema caòtic és un sistema sense lleis; ni tan sols la llei de que no hi ha lleis. Va assegurar que abans del primer dia de la Creació només hi havia caos i després del primer dia només va existir la mentida o millor dit, la mentida també va passar a formar part del caos.
Jaime D. Parra va exposar una reflexió sobre la fragmentació que trobem en diverses obres literàries i de quina manera es manifesta el caos en cadascuna d'aquestes tessel.les que conformen l'univers creatiu del poeta. Va presentar diversos exemples de fragmentació que trobem en la poesia visual, en la prosa poètica, en el Moviment Modern i en la poesia experimental.
Raúl Herrero va enumerar diferents definicions de la confusió que es troben en els diccionaris, en elles es posa en evidència que l'aflicció i el desassossec produït per la confusió ha estimulat als artistes que, conscients d'això, han recorregut a llenguatges artístics com el surrealisme, el postismo, o el teatre pànic per expressar el caos.
Sílvia Rins ens va parlar de la convulsió provocada pel neguit psicològic i com el llenguatge cinematogràfic ho ha expressat amb gran eloqüència. El cinema, ja des dels seus orígens, es va mostrar com una de les més eficaces formes d'expressió artística que ens apropava al caos de la realitat i la complexitat de les emocions fins als nostres sentits. Va enumerar uns títols, uns actors i uns directors cinematogràfics que han expressat el caos i l'abisme.
José Florencio Martínez va concloure el col.loqui amb un discurs savi i poètic sobre el transcurs. Va coincidir amb Steiner quan aquest afirma que els tres llenguatges que millor expressen l'afany de l'home són les matemàtiques, la música i la poesia. En ells es troba la raó i en més enllà de la vora de la raó no hi ha una altra cosa que el caos. Desembullar l'ordit caòtic és un acte de creació, un transcurs darrere de la bellesa.
L'ACEC inscriu aquest acte en el conjunt d'activitats que se celebren en el marc de “Barcelona, Ciutat de la Literatura”.
