Projecció i conseqüències de l’acord entre autors i editors
23/6/2009
Per ANTONIO TELLO
El passat 8 de juny, l’ACEC, l’AELC i el Gremi d’Editors van signar un històric acord que consagra nous models de contractes d’edició i traducció i la constitució d’una Comissió d’Arbitratge. Concloïen així més de dos anys d’intenses negociacions orientades a posar al dia els instruments que regulen les relacions professionals entres escriptors, traductors i editors.
Aquest conveni va ser, personalment, el principal objectiu pel qual, fa sis anys, vaig presentar la meva candidatura a la junta de l’ACEC, convidat per la seva presidenta, Montserrat Conill, i pel llavors secretari general, José Luis Giménez-Frontín, les aportacions del qual a la negociació van ser en molts casos decisives; i per això la seva consecució és per a mi un motiu d’enorme satisfacció.
En la dinàmica de la indústria editorial espanyola, els abusos de posició dels editors i les seves extensions, els packagers, i la falta de consciència gremial dels traductors i, sobretot, dels editors sustentaven una realitat laboral tan complexa com perjudicial per a les dues parts, però en particular, per als autors, els drets del quals i, conseqüentment, les seves retribucions econòmiques patien un greu menyspreu.
Davant d’aquest panorama, la necessitat de corregir la situació era tan imperiosa com problemàtica. Estava clar que, tot i que l’ACEC és la principal organització col·legial d’escriptors i traductors de Catalunya, no podia afrontar en solitari una tasca tan complexa. Per això, la identitat d’interessos amb l’AELC, la nostra associació germana per a escriptors en llengua catalana, i l’empatia amb el seu president, Guillem-Jordi Graells, i amb Lluïsa Julià, van ser vitals per a conformar un front comú i una comissió negociadora cohesionada.
Si ara celebrem la signatura dels acords, que constitueixen més que la conclusió d’una etapa l’obertura d’un procés de negociació de gran abast, és gràcies a la prevalença d’un esperit constructiu a ambdues parts. En aquest sentit, la comissió d’editors va mostrar des del primer moment la seva comprensió dels problemes existents i la voluntat sincera per a resoldre’ls. Això va permetre que es creés un clima de mútua confiança que va afavorir el diàleg i la recerca, no sempre fàcil, de consens, als quals no van ser aliens Mario Sepúlveda i Jordi Casalmiglia, els assessors tècnics d’una i altra part.
Més enllà de les millores evidents introduïdes en els models de contracte d’edició i traducció, com la regulació de la cessió de drets per a altres modalitats editorials –llibre de butxaca, fascicles, etc.– i suports diferents als del llibre –radiofònics, cinematogràfics, digitals– i la seva devolució als autors en cas que, passat un determinat termini, l’editor no els utilitzi, i l’establiment d’un sistema de còmput unificat per a les tarifes, en particular de traducció, es van tractar dues qüestions molt importants per al futur.
En primer lloc, la creació d’un model per a “obra d’encàrrec”, una figura no contemplada en l’actual Llei de Propietat Intel·lectual, però que es pretén que sigui la base per a una futura reforma. Fins ara, els editors aplicaven a l’“obra d’encàrrec” el concepte d’“obra col·lectiva”, segons una interpretació forçada de l’article 8 de la LPI. Això suposava una flagrant conculcació dels drets d’autor i un perjudici econòmic greu per als autors. Atès que a l’“obra d’encàrrec”, l’editor és qui idea i desenvolupa el projecte editorial, l’única manera que tenia per a seguir controlant les obres d’aquest projecte era utilitzant el concepte d’“obra col·lectiva”, fet que significava treure als autors la titularitat dels drets a canvi d’un tant alçat, les quantitats del qual estaven (estan) lluny dels beneficis que generaven i del qual els autors en són beneficiaris en part proporcional. El reconeixement d’aquesta realitat per part de les dues bandes va permetre trobar una fórmula segons la qual en el contracte d’“obra per encàrrec”, l’editor mantindrà sempre la gestió de les seves obres però reconeixerà a l’autor la titularitat dels seus drets morals i patrimonials. La gran importància del model de contracte d’“obra per encàrrec” rau alhora en el fet que per primera vegada es reconeix l’existència de l’escriptor professional com a part activa bàsica de l’activitat editorial. Fins ara es donava el cas que era l’única indústria en què el seu “obrer especialitzat” no existia en la cadena productiva. Això ja no serà així. Tot i que en l’imaginari públic seguirà existint l’escriptor com a personatge més o menys exòtic que viu per amor a l’art, d’ara endavant l’escriptor cobrarà entitat jurídica com a treballador a qui la naturalesa del seu treball creatiu li reconeix els drets morals i patrimonials, amb l’efecte positiu que això té en la seva economia domèstica.
En segon lloc, els avenços aconseguits en aquesta negociació tenien el perill de convertir-se en paper mullat si no s’hagués plantejat la constitució d’una Comissió d’Arbitratge per a fer el seguiment dels contractes i resoldre per consens dels seus membres qualsevol conflicte que sorgeixi entre editors i escriptors i traductors. Aquesta comissió, que es reunirà com a mínim una vegada cada tres mesos, va néixer a partir de la voluntat del Gremi d’Editors i de les associacions d’autors –ACEC i AELC– de fer efectiva una polític pedagògica entre els associats i els agremiats orientada a minimitzar els mals usos i els abusos que es cometen a diari i que van en detriment d’uns i d’altres. Entre els autors i traductors perquè les males condicions de treball i retribució i l’escamoteig dels seus drets d’autor generen malestar i perjudici econòmic, i entre els editors, perquè els que compleixen correctament amb les seves obligacions i ofereixen productes de qualitat pateixen la competència deslleial dels que actuen de manera irregular. D’acord amb aquest principi, la Comissió d’Arbitratge institucionalitza les relacions entre el Gremi d’Editors i l’ACEC i l’AELC, amb la missió de fer el seguiment del compliment efectiu dels nous models de contracte d’edició i traducció recomanats i de resoldre professionalment situacions de conflicte abans que arribin a instàncies judicials, fet que suposa un estalvi notable de temps i de diner per a les parts i la creació d’un clima més harmònic i favorable per a la mútua col·laboració.
L’existència d’aquesta Comissió d’Arbitratge és, alhora, el punt de suport sobre el qual pivotaran les futures relacions de l’ACEC i l’AELC amb el Gremi d’Editors, que tenen el repte d’estudiar i consensuar en una nova ronda de negociacions les pautes bàsiques que han de reglamentar els anomenats drets digitals d’acord amb les possibilitats i condicionants tecnològics determinats pels nous suports –e-books– i canals de difusió i distribució –Internet, màquines expenedores,etc.
Com a secretari de la Comissió de Drets d’Autor veig imprescindible de cara al futur un enfortiment més gran de l’ACEC, integrant-hi tots els escriptors i traductors, i una participació activa d’altres actors del sector, com els agents literaris, per a afrontar amb garanties els canvis que susciten les noves tecnologies. Tot i que ara per ara aquests acords regeixen en el marc territorial de Catalunya, és factible suposar que per la seva importància històrica hauran d’exercir una gran influència tant a la resta d’Espanya com als principals centres editorials iberoamericans.
Bloc d'Antonio Tello
|
|
|
|
|
