Jaume C. Pons Alorda (1984) és un torrent d'energia poètica en combustió. Professor d'escriptura creativa, traductor, poeta, narrador, contista, articulista i entrevistador, ara presenta nou llibre de poemes, Era (LaBreu). Un títol d'una sola paraula, carregada de sentits. "Era és l'espai tel·lúric de la terra, també el que jo vaig ser, i també una època –detalla–. I també és un llibre que arriba al millor moment, quan tinc 33 anys, per celebrar la meva crucifixió espiritual".

L'analogia pot resultar provocadora, però és plena d'intencions. A l'epíleg del llibre, Lucia Pietrelli afirma que el poemari "es compon de fragments d'un discurs sobre les religions del nostre temps". Com il·lumina el poema final: "Aquestes són algunes de les religions del meu temps, / amb tot el que té de negatiu dir religions, / amb tot el que té de mentida dir el meu temps, / perquè el temps, sortosament, no és de ningú / i perquè ningú, desgraciadament, no és del seu temps."

Un discurs alimentat per lectures i visions impactants, que van des dels detectius metafísics de True detective –"em van ajudar a trobar una resposta"– al fabulós trànsit de Jep Gambardella pels carrers de Roma a La grande bellezza, fet també pel poeta, lloc per lloc, en un recorregut que "em va ajudar a orquestrar els poemes, dividits en escenes i espais de la ciutat". Era beu dels estímuls que provoquen aquestes obres, però sense obviar un fet determinant: "vaig acabar d'escriure el llibre quan va morir en Francesc Garriga. Ja no va ser a temps de llegir-lo".

Poemes ordenats com un mirall
 
El poemari és format per 39 poemes. "M'agrada perquè és múltiple de 3 i perquè em funciona per fer el joc d'ordenació en un mirall: just al mig queda el poema 20-20", explica Pons Alorda. "Necessitava el recurs del mirall per fer la balança còsmica, perquè crec que cada acte té la seva rèplica, talment el que fa David Lynch a les seves pel·lícules, on tot té una part positiva i una de negativa".

Dues parts que també tenen una correlació de forces amb el pròleg d'Eduard Sanahuja i l'epíleg de Lucia Pietrelli, un esquema que el poeta ha repetit en cadascun dels llibres que ha publicat. "Sempre ho he fet així –explica–, perquè m'agrada que hi hagi un text fet per algú de la generació del 70, que jo tant admiro, al costat d'una veu a algú jove a qui estimo, de la meva generació".

El llibre també suposa el retorn de Pons Alorda a LaBreu. "És fantàstic tornar amb ells, després d'aquesta relació llarga que mantenim". Una publicació que suposarà la fi, literal, d'una era. "Ara faré una llarga època d'aturada. Era és un final d'època i el començament d'una altra. Em vull dedicar a Escola d'energia, un recull de tots els contes que he escrit fins ara, i a La festa de matances, una novel·la que fa uns quants anys que estic fent". Nous camins que posaran més peces a un univers creatiu polièdric i indeturable.

Esteve Plantada
Foto Albert Alcaide