“La poesia de Sant Jordi és plena de referències a la tradició trobadoresca”
Les llegendes sobre Jordi de Sant Jordi expliquen aventures militars i històries d’amor. Filòlegs i historiadors confirmen que es tractava d’un convers d’origen musulmà que va participar i caure presoner en les campanyes de Nàpols. Nascut al Regne de València cap a finals del segle XIV, el nostre cavaller va freqüentar la cort del rei Alfons el Magnànim– fill de Ferran d’Antequera–, i els documents de l’època el situen sempre on es decideix la sort del regne. L’any 1416 viatja a França per encàrrec del monarca i més tard participa en missions comercials entre Sicília i Aragó. L’any 1420, juntament amb poetes com Andreu Febrer i Ausiàs Marc, participa en l’expedició a Sardenya i Còrsega. Durant aquest viatge, Alfons el Magnànim el nomena cavaller i li atorga l’alcaldia de la Vall d’Uixó. L’any 1423 és fet presoner a Nàpols quan les tropes de Francesco Sforza entren a la ciutat. D’aquesta experiència neix el poema Presoner, en què l’autor desitja ser alliberat. Hereu explícit de la tradició d’Ovidi i Petrarca i potser eclipsat per altres grans figures medievals valencianes, el nostre escriptor és un dels grans de la literatura catalana. Aquesta diada ho podem comprovar amb la publicació d’una versió moderna del poeta Carles Duarte dins el volum Poesia, presentat a la col·lecció Tast de Clàssics de l’editorial Barcino, amb la versió original a pàgina esquerra. La seva poesia és plenament actual: “He vist un temps en què res no em plaïa: ara m’acontento amb el que m’entristeix, i valoro més els grillons lleugers que en el passat robes i brodats. La Fortuna ha mostrat la seva voluntat sobre mi fent que en aquest estat em trobi, però no m’hi capfico, perquè he fet el meu deure amb tots els valents que són aquí amb mi.” L’estil elegíac i sentimental ben farcit de provençalismes.
Sant Jordi és sempre al costat del lector en una relació confessional. En la introducció, Duarte ens diu: “La poesia de Jordi Sant Jordi és plena de referències a la tradició trobadoresca que reprèn. La tensió amorosa concebuda des dels ideals de l’amor cortès, que tendeix a la idealització de la dona amada, és present arreu dels versos de Jordi de Sant Jordi, però també hi trobem altres fonts d’inspiració relacionades amb aspectes de la seva experiència personal.”
També remarca que és un home del seu temps, que encarna els ideals i les pulsions d’una edat mitjana que anava deixant pas al Renaixement. Les figures romàntiques són d’una actualitat aclaparadora, en molts moments més moderna que la poesia que es fa ara.
