Divendres, 22 de novembre de 2024



Castellano  


Quaranta poetes del Berguedà
15/8/2024



(Foto:)
 
Edi­ci­ons de l’Albí ha publi­cat un nou volum antològic, d’història literària del Ber­guedà. 



Edi­ci­ons de l’Albí ha publi­cat un nou volum antològic, d’història literària del Ber­guedà. Fa 40 anys, un grup d’escrip­tors i entu­si­as­tes van pro­jec­tar un tre­ball de cata­lo­gació i orde­nació literària, amb el segell i el suport de l’edi­tor Jaume Huch. El tre­ball s’ha anat demos­trant amb la col·lecció Escrip­tors del Ber­guedà, que ja aplega 10 volums, com ara l’obra poètica de Gui­llem de Ber­guedà i els dos volums dedi­cats a Ramon Vinyes, el savi català de Cien años de sole­dad. L’anto­lo­gia aplega 40 poe­tes nas­cuts entre el 1940 i el 2000. El bui­datge i la recerca de mate­ri­als han estat inten­sos i fon­dos, a par­tir de la dedi­cació i la cura que han tin­gut Mont­ser­rat But­xaca i Quirze Gri­fell. S’hi poden tro­bar poe­tes que hau­rien de merèixer més atenció, com ara l’edi­tor i poeta Jaume Huch (1961); la mateixa anto­lo­gista, Mont­ser­rat But­xaca (1962), i Josep Gri­foll (1972), veí de Cas­ser­res, poeta, pin­tor i artista total, amb poe­mes màgics: “Sé exac­ta­ment on ets, la flor que més t’agrada, amb quina mà et mas­tur­bes, com es diu la teva mare.” Altres poe­tes han tin­gut la sort de rebre l’atenció i el reco­nei­xe­ment, com ara Josep Maria Sala-Vall­daura (1947), Laia Martínez (1984) i Blanca Llum Vidal (1986). El Ber­guedà també compta amb nota­bles can­tants i com­po­si­tors, com ara Titot, de Brams, i Xavier Guitó, pia­nista de Roger Mas, incor­po­rats en l’anto­lo­gia.


Hi ha un com­po­nent de vita­li­tat en un bon nom­bre de poe­mes reco­llits. I això és d’admi­rar. “Si vull viure he de fer tren­ca­dissa”, pro­clama Mercè Miró (1940), la pri­mera poeta que apa­reix en el volum. Per autor, es poden arri­bar a lle­gir un mínim de sis o set poe­mes. I això també és posi­tiu per al lec­tor. Sem­pre que lle­geixo una anto­lo­gia de poe­sia cata­lana, m’asso­len totes les incli­na­ci­ons, tots els recels, totes les man­can­ces i tots els conei­xe­ments que es podrien haver demos­trat abans. Apa­rei­xen massa deri­va­des a l’hora de valo­rar el tre­ball dels antòlegs, dels reco­pi­la­dors, perquè tam­poc tens els mit­jans, el temps, la memòria i els conei­xe­ments que pots arri­bar a creure. Cri­ti­car una anto­lo­gia és un fet tan sim­ple com cri­ti­car l’ali­ne­ació d’un equip. Apa­rei­xen experts i espe­ci­a­lis­tes a cada casa, en cada pres­tat­ge­ria. Pot­ser el gran mèrit i el gran valor d’aquesta anto­lo­gia és mos­trar un amplíssim ven­tall de poe­tes per tal que cada lec­tor es pugui fer la seva pròpia anto­lo­gia. Pot­ser la millor anto­lo­gia seria aquesta.


Jem Caba­nes (1942), per exem­ple, escan­deix un poema sobre el pas del temps, cap a la intrans­cendència. “Veuràs l’alba com se’t lleva i se’t don, més teva i teva, en un jorn sens parió.” Par­lant de Berga, en l’anto­lo­gia, no hi poden fal­tar com­po­si­ci­ons dedi­ca­des a la Patum de diver­sos autors. Agustí Fer­rer i Gasol (1943-2019) ens diu: “Intenta ser lliure, sabent de segur que mai ho seràs.” Hi ha des­crip­ci­ons urba­nes, des­so­la­des, de Roser Casals (1945): “Avui no veig pas­se­jar-se la vida, amunt, avall, mirant apa­ra­dors.” Josep Maria Sala-Vall­daura, natu­ral de Giro­ne­lla, és repre­sen­tat nota­ble­ment: “Soc pell d’aire i d’aigua, soc l’olor de la terra.”


En altres autors, hi ha un domini dels poe­mes clàssics, sobre el destí, les espe­res nostàlgi­ques o home­nat­ges a escrip­tors, llocs comuns o pai­sat­ges de la comarca. També hi ha poe­mes a ros­si­nyols, fonts i rie­rols, amb cants amo­ro­sos que s’hi bar­re­gen. “Les teves cames són pilas­tres d’ala­bas­tre”, des­criu en un salm Martí Just (1951).


Un altre poeta de la comarca, amb una nota­ble pro­ducció, és Jaume Bon­vehí (1955): “L’escrip­tura mai no podrà pertànyer del tot al pre­sent.” Més enda­vant, Dani Montaña (1956) com­pon un poema sobre tot el que recom­po­nem a par­tir de tot el que tren­quem. Ramon Mujal (1956) des­criu les masies enru­na­des de la comarca: “La medi­tació al fons del prat. Uns bous pas­tu­ren el silenci.” Un altre poeta que vol­dria subrat­llar és Toni Gol (1960), de Giro­ne­lla, des­ta­cat acti­vista cul­tu­ral. Hermínia Mas (1960), premi Ama­deu Oller 1983, ens fa una pre­gunta clau: “La gran pre­gunta és sem­pre la mateixa: quant val deso­beir?” Entre les poe­tes es van res­po­nent i con­tes­tant. Tomàs Arias (1966), des­ta­cat poeta de l’escena bar­ce­lo­nina, ens inter­pel·la: “L’amor és una aixeta mal tan­cada.






   
Vídeo destacat

 
Presentació del llibre 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Vols rebre el butlletí electrònic de l'ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA PER

Pagina nueva 2