La Fundació J. V. Foix va presentar a l'ACEC el llibre Res no és moridor, tot és etern, últim d'una sèrie de deu volums dedicats al poeta, en edició bilingüe i acompanyats d'un CD amb la veu del poeta recitant els textos del llibre, que la mateixa Fundació ha vingut publicant des del 2000, sempre el mes de desembre, coincidint amb les dates nadalenques.

A l'acte, presentat per Margarida Trias, de la Fundació J. V. Foix, van intervenir Jordi Cornudella, editor responsable de l'edició dels deu volums, així com els poetes Enrique Badosa i José Corredor-Matheos, traductors dels poemes del llibre, excepte dos poemes traduïts per José Agustín Goytisolo.

Enrique Badosa i José Corredor-Matheos van llegir les seves respectives traduccions al castellà, mentre Jordi Cornudella llegia els poemes originals en català. Entre lectura i lectura, Badosa i Corredor-Matheos van parlar sobre la funció de la traducció i les dificultats de traduir Foix, donat l'extraordinari del seu llenguatge poètic, en el qual es barregen arcaismes, "paraules medievalitzants", va dir Badosa, amb el llenguatge literari culte i l'ús de "veus populars".

Van esmentar la necessitat de traduir poesia atenent més al ritme que a la rima, i que, en poesia, cal recórrer també a la inspiració del traductor, a més del treball de recerca sobre la llengua que es tradueix. Amb la seva habitual ironia, tots dos poetes van lamentar que no hi hagi una "musa" més, per inspirar al traductor: "la musa de la traducció, que no existeix perquè els clàssics grecs no la necessitaven", va afegir Badosa. Jordi Cornudella va comentar que l'obra de Foix, el seu llenguatge poètic, arrela en la tradició trobadoresca, provençal, i que en la seva poesia predomina l'estètica simbolista.

Debatent amb el públic, va sortir a discussió la influència del surrealisme o de "el surreal en l'obra de Foix, sobretot en els seus poemes en prosa", va comentar Albert Tugues, "influència polèmica que uns crítics afirmen i altres neguen". Jordi Cornudella, per la seva banda, va defensar que la poesia de Foix és més simbolista que surrealista, i va explicar que el rigor verbal i poètic de la seva obra no té cap relació amb el mètode automàtic d'escriptura dels surrealistes.

Enrique Badosa i José Corredor-Matheos, finalment van resumir el debat argumentant que, tot i ser aliena l'obra poètica de Foix als postulats teòrics d'André Breton i els surrealistes, sí que l'àmbit de llibertat i subversió estètica, avantguardista creada pel surrealisme va haver d'influir en Foix, encara que no de manera ortodoxa.