El Saló del Llibre de París s’ha abocat a Barcelona i els seus autors. La capacitat de seducció i atracció de la ciutat i la projecció en el mercat editorial francès d’una llarga llista d’autors catalans han convertit la presència barcelonina al Saló en un fet rellevant. Els mitjans de comunicació francesos dediquen aquests dies pàgines i espais a la ciutat, i els seus escriptors i l’stand Cafè Barcelone –que presenta les activitats i els llibres dels autors catalans– és un dels més visitats de la fira. Barcelona comparteix invitació amb Rumania (el Saló convida una ciutat i un país), però el pols mediàtic entre tots dos s’ha decantat clarament cap a la capital catalana.
Barcelona s’ha presentat al Saló mostrant la seva condició literària, però exprement també els seus atractius turístics, que la fan agradablement seductora entre els francesos. L’Institut Ramon Llull, que ha coordinat la invitació, presenta la Barcelona literària com la capital d’un país amb una identitat pròpia, però també com una ciutat de dues llengües capaç d’exportar noms de notable relleu en el mercat editorial francès i atreure escriptors d’altres territoris: des dels llatinoamericans fins els francesos Mathias Énard o Jonathan Littell, que han fixat la seva residència a la ciutat. L’estand de Barcelona reprodueix cites d’una nòmina d’autors monumentals, com Cervantes, D. H. Lawrence, Josep Pla, Georges Orwell, Jean Genet, Joan Miró, Manolo Vázquez Montalbán, Bolaño, Vargas Llosa, Harold Bloom o Colum McCann.
El programa d’activitats del Saló ha començat aquest matí de divendres amb xerrades de Maite Carranza, Eduardo Mendoza, Imma Monsó i Sergi Pàmies. L’acte que ha protagonitzat Mendoza ha omplert fins el darrer pam l’espai de l’estand de Barcelona, amb una elevada presència d’estudiants, que avui han ocupat el Saló. Mendoza ha conversat amb Fred Ricou sobre la seva obra i els seus processos creatius. Sota l’eslogan que presenta Barcelona (“Barcelone, ville des prodiges”), l’autor barceloní ha revelat que va estar set anys per escriure, precisament, La ciudad de los prodigios: “vaig haver de reduir les 2.000 pàgines que havia escrit a 600” i ha confessat alguns aspectes de la seva creació: “els dies que són molt productius, inevitablement provoquen que l’endemà siguin un desastre”.
Mendoza ha parlat de Don Quijote i la generositat que desprén (“és complexe i simple alhora: tothom el pot llegir”), de Vázquez Montalbán o d’alguns episodis que han repercutit en la seva obra, com la seva experiència a Nova York el 1973 o la movida de finals dels setanta. L’autor de l’ACEC també ha abordat com és la seva relació amb els seus traductors: “no hi ha un model establert, perquè alguns com l’alemany m’escriuen per a parlar de qualsevol detall i altres, com l’anglès –que és molt amic meu–, opten com si fos mort, perquè així es concentren únicament en el text”.
Durant tot el cap de setmana i fins dilluns hi ha programats una quarentena d’actes amb els 25 autors vinculats a la ciutat i que han estat convidats per l’Institut Ramon Llull i l’organització per la seva presència en el mercat editorial francès: a més de Mendoza, Miquel de Palol, Carme Riera, Javier Cervas, Berta Marsé, Jaume Cabré, Francesc Serés, Sergi Pàmies, Marc Pastor, Imma Monsó, Sebastià Alzamora, Jordi Puntí, Salvador Macip, Mercè Ibarz, Maite Carranza, Gabriel Janer Manila, Juan Goytisolo, Albert Sánchez Piñol, Alicia Giménez-Bartlett, Javier Calvo, Arnal Ballester, Jordi Bernet, Miguel Gallardo i Rubén Pellejero; aquests darrers quatre com a il·lustradors.
