L’escriptor Antonio Machín Romero va
presentar a l’ACEC, el passat 14 d’octubre, el llibre d’assaig Francisco Brines. Entre el canto y la elegía.
Amb Esteban Conde com a mestre de cerimònies, l’obra és –des de una postura objectiva,
rigorosa i didàctica– un treball completíssim i imprescindible sobre Francisco
Brines. No només sobre la seva vida i obra, que és el més habitual en aquest
tipus d’estudis, sinó també sobre l’actitud ètica de compromís del poeta amb la
seva pròpia vida i amb la dels altres, així com la manera de concebre la poesia
i el seu propi procés creador, incloent abundants coneixements sobre l’estil
del poeta i els seus principals recursos.
De tot això es dedueix l’objectiu que ha
buscat l’autor amb el seu exhastiu treball. I és, com diu en el pròleg, “fer
més propera al lector l’obra poètica de Brines i el seu món, estudiant la seva
circusmtància particular i analitzant, rere la lectura assossegada i atenta de
tots i cadascun dels poemaris del poeta, les característiques centrals de la
seva obra”.
Manejant amb destresa de professor i
assagista experimentat l’extensa bibliografia que sobre el poeta inclou el
treball, Machín Romero comença definint l’obra poètica de Brines com “una
aventura vital” o “una biografia poètica”, que té com a “espai mític” Elca,
terme del camp d’Oliva on va néixer el poeta, on va transcórrer el millor de la
seva vida i on va descobrir la realitat física de la seva persona.
Antonio Machín Romero afirma certerament que
“Brines és un poeta total, que ha fet de la poesia la seva raó de ser i a la
qual s’ha lliurat en cos i ànima; i que per tot això és motiu permanent de la
seva reflexió”. I ens recorda al respecte les paraules del poeta: “Estimo
perticularment, com a poeta i actor, aquella poesia que s’exercita amb afany de
coneixement, i aquella que fa reviure la passió de la vida. La primera ens fa
més lúcids, la segona més intensos”.