Esther Zarraluki i Edgardo Dobry van presentar a l’ACEC l’últim poemari de Rosa Lentini, Tuvimos (Bartleby Editores, amb un pròleg de Jenaro Talens), dies després de la presentació d’un altre llibre de l’autora, Tsunami (un poema llarg il·lustrat per Rosa Agenjo), a la Galería Ignacio de Lassaleta.

Tots dos presentadors van comentar la maduresa de l’obra poètica de Rosa Lentini, que en aquest últim llibre, Tuvimos, destaca per l’extrema sobrietat del llenguatge amb què es formalitza l’experiència interior del subjecte poètic, depurant al màxim cadascun dels poemes. Aquí, la paraula queda despullada de tot allò superflu, de tota adherència que no sigui susceptible de ser poetitzada.

L’art poètic de Rosa Lentini, propera –entre altres– a poetes nord-americanes com Sylvia Plath, Anne Sexton, Sharon Olds, Tess Gallagher (quatre versos d’aquesta poeta encapçalen el llibre), s’arrela en aquesta poesia existencial que, podríem dir, arrenca paraules a la realitat. Paraula “arrencada”, com indicava Esther Zarraluki en la presentació del llibre. “Així és en aquests poemes. Vaig parlar al principi de sobrietat. El to manté un equilibri, una contenció, que no permet el sentimentalisme. El to fuig de l’elegia. L’elegia no era la motivació de l’escrpitura. Rere la paraula arrencada: Los actos caen ahora, uno tras otro, hacia su secreto” (del poema Tras la tormenta el sol).

La presentació va finalitzar amb la lectura de Rosa Lentini dels poemes La boca de Mahalia Jackson, Clase de anatomía, El final de una vida, La última cena, Bajo las rosas, El piano, Mapas III,  Accidente 2 i Lluvia (aquest últim, llegit amb Esther Zarraluki com a segona veu). 

A. T.