Les dotzenes Jornades Poètiques de l’ACEC van donar el tret de sortida ahir dilluns amb una ponència de Norbert Bilbeny sobre l’eix temàtic d’aquesta edició: la relació històrica entre poesia i filosofia. Catedràtic d’Ètica per la Universitat de Barcelona, Bilbeny és un dels pensadors contemporanis catalans que millor encarna el vincle entre aquestes dues disciplines, ja que ha combinat la investigació en diversos camps del coneixement amb la incursió al món de les lletres. De fet, ha escrit una trentena de llibres, ha col·laborat com a articulista en diversos mitjans de comunicació i ha estat guardonat, fins i tot, amb el Premi Josep Pla (1984) i el Premi Anagrama (1987).
Norbert Bilbeny va explicar que poesia i filosofia –igual que llenguatge i pensament– “comparteixen finalitats, experiències i actituds. Totes dues parteixen de la contemplació de les coses i, sobretot, de l’astorament que això provoca en els homes. Exploren i innoven per donar forma a les idees que generem i al món que ens envolta. Poesia i filosofia, doncs, són representacions de la realitat. Intenten respondre, des de registres diferents, què és l’home. Tractar allò humà des d’allò humà”.
La sessió va acabar amb les lectures poètiques de Ramón Andrés, Rodolfo Häsler, Lluís Izquierdo i Estel Solé, que van entusiasmar el nombrós públic que no va deixar pràcticament cap cadira buida a l’Aula Josep Maria de Sagarra de l’Ateneu Barcelonès.
Per la seva part, la segona i darrera sessió de les dotzenes Jornades Poètiques de l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya (ACEC) va efectuar un apassionant viatge per la Grècia d’Homer, Plató, Parmènides i els presocràtics de la mà de dos brillants experts: Julia Alonso i Mariano Arias, que van traçar els camins dels orígens de la poesia en la filosofia i viceversa. L’Aula Josep Maria de Sagarra es va omplir fins el darrer racó d’un públic delerós d’assistir a les dues classes magistrals i al posterior recital de poesia de dues veus de sòlida trajectòria de la poesia en llengua castellana (Juan Antonio Masoliver i Olvido García Valdés) i dues veus emergents de notable pes a la poesia catalana (Josep Pedrals i Laia Noguera).
Mariano Arias, especialista en els clàssics i en Jean-Paul Sartre va obrir la sessió –presentada per Sònia Hernández– i va recórrer el camí que va d’Homer a Plató, 300 anys en els quals es va forjant la llengua grega: “la llengua progressa gràcies als poetes lírics, que introdueixen noves connotacions al lèxic que faciliten l’expressió escrita dels versos”.
D'altra banda, Julia Alonso va traslladar-se fins a Parmènides, 505 anys abans de Crist, per a explicar “el viatge als llocs del saber”. En la seva exposició, Alonso –que és experta també en Fernando Pessoa– va destacar que “analitzar els textos antics és com un poema hermètic ple de símbols” i va traçar les fronteres “entre la filosofia, que és la via del coneixement, i la poesia, que ens condueix a un món interior”.
Acabades les dues interessants conferències, va ser el torn dels poetes, que van recitar els seus versos, en alguns casos inèdits, amb diferents referències o vincles amb la filosofia. Olvido García Valdés, Juan Antonio Masoliver, Laia Noguera i Josep Pedrals van constituir un excel·lent punt i final a unes jornades que van fer petita l’Aula Josep Maria de Sagarra de l’Ateneu.
