"Més que el seu currículum jo destacaria la humanitat d'Elena, ella fa fàcil el complicat ", va dir Ricardo Fernández per presentar el projecte poètic d'Elena Peralta que va protagonitzar la tertúlia literària del Laberint d'Ariadna, el passat divendres 7 de febrer.
Peralta que va néixer a Aragó, viu a Madrid i escriu i parla perfectament el català va presentar De Lágrimas y acero, una antologia de poemes escrits pels interns del centre penitenciari d'Alcalá Meco. "Quan vaig saber d'aquest projecte i em va proposar de presentar- vaig dir que si pel pur tema social, per mi el literari era secundari, però llegint-lo m'ha sorprès gratament.El fet que els autors estiguin en aquesta situació especial es reflecteix en els poemes i no només pel tema. Hi ha molta moral, molta experiència personal, moltes referències als clàssics castellans. Hi ha poemes barrocs, altres surrealistes... és un llibre que té qualitat, hi ha bons poemes", va afirmar amb entusiasme Josep Anton Soldevila, qui es va encarregar de descriure el contingut del llibre.
"Estic molt orgullosa de tots aquests nois, tots els poemes que escriuen estan escrits sobre la marxa a classe, i treuen meravelles. Són molt mandrosos per escriure per ells sols. A més hi ha gent de tota mena, però la majoria és gent que no ha llegit poesia ni res, gent que tot just comença a llegir ara", va comentar la poeta.
Quan Elena Peralta va arribar a la presó no hi havia llibres de poesia, però no es va desanimar i va portar els de casa seva. Ara després d'una crida a les xarxes socials ha aconseguit 200 llibres de poesia, per tenir prou material per treballar. Per donar cos a l'antologia va ser seleccionant el millor de cada un dels seus alumnes. Tot estan escrits per homes excepte l'últim poema, que pertany a una interna d'un altre mòdul d'Alcalá que es carteja amb un dels seus alumnes, una dona que en conèixer l'existència del projecte del llibre va demanar participar-hi.
Vessant literària i social
El projecte a la presó, té vessant literària i social. "Cada vegada m'enriqueixo més d'ells, són molt agraïts i entre ells hi ha gent que està a la presó perquè ha trencat un aparador perquè no tenia on menjar , ni dormir... Hi ha tanta gent fora que hauria d'estar dins, hi ha molts motius per estar dins. Alguns per acumulació de multes, delicte informàtic, etc. Però jo no em va plantejar per que estan dins , són tots els meus alumnes", va reflexionar la poeta.
Per a ella entrar a la presó no és una feina difícil, el sentir com es tanquen les portes darrere d'ella no la impressiona. No em porto les seves càrregues a casa, quan surto desconnecto, tinc tantes coses a fer que no queda temps per pensar. Els dilluns vaig al psiquiàtric , els dijous a la presó ... sona a acudit, però és el que faig. Tot això em dóna moltíssima feina", va comentar amb naturalitat.
Rapsoda i poeta, alumna d'Enrique Gràcia Trinitat, Elena Peralta més del taller de poesia a Alcalá Meco, imparteix un taller de poesia en un hospital psiquiàtric, també treballa amb adolescents amb problemes de drogo dependència, i forma part del grup de teatre la Luciérnaga. Els seus poemes han merescut diversos premis literaris. Un poemaa una voz, un àudio llibre promogut per l'ONCE, amb poemes recitats per ella i musicats per Cesc Fortuny, és un dels seus projectes més coneguts.
I és que Elena Peralta que de petita llegia a Espronceda, però va abandonar el gènere poètic als 16 anys, va tornar a la poesia amb força quan va començar a perdre la vista. La seva situació no li impedeix continuar amb tots els seus projectes. "Visc sola i tinc un gat que encara no sap escriure a màquina", respon per treure ferro a l'assumpte quan li pregunten si té aa algú que l'ajuda. I tot i que la seva poesia és trista i una mica gris, en els seus versos es filtra l'esperança.
