L'exposició el Comos Beneytià/no (títol bilingüe) es va inaugurar el passat 3 d'abril al museu de Montserrat. Es tracta d'una antològica molt completa i extraordinàriament ben muntada de l'obra del pintor i escriptor Antonio Beneyto.
L'Espai Pere Pruna del museu acull la mostra, de la qual destaquen les pintures Rostros (1968), una de les primeres obres de Beneyto, i En el cielo esperando nuestra nube (1998), una tela monumental que representa el firmament blau amb símbols traçats en blanc. Va ser davant d' aquesta enorme constel·lació en blau amb figures blanques, peu sense núvols, que Beneyto va llegir un fragment de les seves Cartas Apócrifas.
Entre les escultures del muntatge cal anomenar, entre d'altres: El conde de Lautréamont caminando a Albacete (2007), Caballo pierna-larga (1995), Abanico (1997), Cara-culs ( 2007 ), (figuretes en bronze, miniatures "com soldadets de plom, però en crisi, nus" segons va comentar un dels assistents a l'acte).
De les obres en fusta policromada, Hormas de zapatos, el Zapato meditérraneo (fusta, espart i cordill), que sembla la transformació catalana d'una espardenya grecoromana (1985).
Dins d'una vitrina s'exhibeix el Libro-abanico (oli sobre paper, 1991), i un altre llibre, dibuixat i acolorit, Nueva correspondencia, un epistolari d'Alejandra Pizarnik compilat per Ivonne Bordelois i Cristina Piña. I penjada de la paret, de sobte apareix, la Mano de Beneyto (bronze 1994). A la mateixa sala també es pot veure el documental d'Adriana Hoyos, Beneyto desdoblándose.
L'acte va ser presentat pel director de Museu de Montserrat, el "monjo" Josep de C. Lapalana que va explicar com va arribar el primer quadre de Beneyto al Monestir de Montserrat, a través d'una donació de quadres del fill bohemi d'un empresari nordamericà que, als anys seixanta, va invertir la seva herència adquirint obres d'artistes considerats llavors marginals o maleïts, com Beneyto, entre d'altres. Per la seva banda, Albert Mercadé, comissari de l'exposició, va fer una valoració crítica de l'obra de Beneyto , situant-la entre el surrealisme i el postisme.
