En aquesta nova sessió de Work in Progress, coordinada per María Cinta Montagut i Albert Tugues, l'escriptora convidada va ser Valérie Tasso, sòcia d'ACEC.
María Cinta Montagut va fer la presentació recordant l'obra variada de Valérie Tasso, des de textos autobiogràfics com a Diario de una ninfómana i Paris la nuit, fins a assajos de sexologia com El otra lado del sexo i Antimanual del sexo. Va indicar que “de vegades és acusada de frívola”, la seva vocació de dona culta -que no oculta- l'ha portat a estudiar, per exemple, a Georges Bataille, Simone de Beauvoir o Michel Onfray, li agrada la poesia d'Alejandra Pizarnik, Dylan Thomas o Cristina Peri Rossi, així com la narrativa de Franz Kafka, Thomas Bernhard, Elfriede Jelinek (l'alemany és la segona llengua de Valérie Tasso), Agota Kristof o Yukio Mishima, entre d’altres”.
Per la seva banda, Albert Tugues va recordar que Valérie Tasso ja havia estat convidada per l’ACEC l’any 2008, en els “Encontres 080” dedicats al poema en prosa, en el qual també van participar Nuria Amat, Vicenç Altaió, Antonio Beneyto i Carles H. Mor, i on Valérie va llegir uns textos que, en el col·loqui posterior, José Luis Giménez-Frontín va qualificar de proses poètiques.
Valérie Tasso va parlar del seu nou gir literari cap a la prosa poètica i la novel·la policíaca i de terror (la seva primera novel·la policíaca, Sabré de todos tus secretos, es va publicar en 2010). Ens va llegir fragments del seu work in progress: el projecte d'una novel·la de terror protagonitzada per una nena, Alice Tout Court (Alice, a secas), un personatge una mica sinistre que viu en un psiquiàtric i la infància de la qual es desconeix, una nena sense família ni cognoms i que col·lecciona nines mutilades i parla amb un conill (homenatge a Alicia al país de les meravelles) que habita en els soterranis laberíntics d'un manicomi de Louisiana, al segle XIX.
Tasso, que també es defineix com bastant sinistra per la seva afició a introduir se en els dominis del mal i cercar en els racons de la psique, va fer una lectura bilingüe de la seva “obra en marxa” en castellà i en francès, llengua materna amb la qual, va dir, té una relació conflictiva per motius personals, però amb la qual va començar a reconciliar-se a partir del 2008, just en escriure en francès les proses poètiques que llegiria en els “Encontres 080” ja citats, va comentar.
L'autora va reivindicar també la necessitat d'Eros malgrat la trivialització que és objecte en la nostra època, va citar a Michel Foucault i la manipulació pseudoeròtica com una altra forma de repressió i control polític, quan “el sexe s'oculta parlant de sexe, un “sexe de manual”, homogeneïtzat, uniforme i controlable”, com indica en el seu llibre Antimanual de sexo.
Després de la lectura, va haver-hi un animat col·loqui amb el públic assistent.