L’acte va començar de manera força inusual: mentre tothom ocupava el seu lloc a l’Aula dels Escriptors, fins a no deixar-hi cap seient buit, es projectava un giff animat on apareixia en Buster Keaton (que va ser mencionat en un dels poemes) passant pàgines del llibre A l’hotel, a deshora (Curbet Edicions). Seguidament, i després que Miquel de Palol presentés l’acte, posant especial accent en el progressiu reconeixement de l’autora a França, arran de la traducció del seu penúltim llibre, Cèlia Sànchez-Mústich va donar la benvinguda als assistents i va llegir un poema a tall d’introducció.

Vicenç Villatoro va engegar una entusiasta presentació, establint un irònic i brillant diàleg entre el pròleg del llibre (signat per Vicenç Altaió) i la seva pròpia concepció de la poesia, per concloure que A l’hotel, a deshora, no és un joc però la poeta hi juga, no és artifici pur però sí construcció artificial sobre un fonament de carn humana, i que Cèlia Sànchez-Mústich, agafa el millor de totes dues concepcions de la poesia: la vida i l’artifici.

La lectura d’alguns poemes s’alternava en les veus de l’autora i de l’actriu Marta Millà, que va aportar un registre interpretatiu càlid i personal. També van projectar-se dos vídeos basats en dos dels poemes, i el músic Florenci Salesas va acompanyar musicalment alguns dels textos, creant força expectació i moments anecdòtics amb l’instrument anomenat theremin, patentat als anys vint, que es toca “sense tocar-se”. Vicenç Villatoro va comparar la naturalesa d’aquest instrument a la dels poemes del llibre presentat, que “toquen la realitat, sense tocar-la”, encenent la llum d’una imatge per il·luminar aquesta realitat des de fora.

Després del darrer poema, titulat “Brindis”, l’autora va convidar l’audiència, especialment càlida, a materialitzar el brindis amb una copa de cava.