El passat 14 de juliol, es va retre un homenatge al poeta Màrius Sampere (Barcelona, 1928). El claustre de l’Arts Santa Mónica es va omplir de gom a gom en un acte organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes i la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Tant Francesc Parcerisas i Laura Borràs, en nom de l’ILC, com el conseller Ferran Mascarell van parlar de diversos aspectes de la figura de Màrius Sampere i la seva aportació a la Literatura catalana.
A través de projeccions sobre la seva obra, i un diàleg que el poeta va establir amb l’escultor Camí, amb el que porta col.laborant des de fa dècades, es va donar veu a Màrius Sampere que també va recitar algun dels seus poemes.
L’acte també va servir per presentar una aplicació per a mòbils, creada per Ubicuo Studio, Infinit, basat en l’obra de Sampere que permetrà fer arribar la seva poesia als més joves, usuaris habituals dels entorns 2.0.
Per cloure l’acte onze poetes van llegir un poema de Sampere, entre ells els socis de l’ACEC, Carles Duarte, Cèlia Sánchez-Mústich i Vinyet Panyella
Un dia vaig escriure que fer poesia
consistia talment a preguntar
a cada nom quin altre nom volia per a ell: et dius
enyor, ¿no et vols pas dir pressentiment o cuc?,
la pluja
és el teu nom, ¿vols dir-te llàgrima? D'això
fa molt de temps i els noms no van respondre mai,
deu ser que s'ho pensaven.
Ara és diferent, no ho escriuria.
Sé que cap cosa,
tot i sent l'enveja permanent d'una altra,
per tal com és ella mateixa no pot desistir
del seu esforç essencial, no té resposta, és
pura indecisió, només vacil.la. I han passat molts
anys
i cada nom s'està morint vora el caliu
del seu sentit primer i invariable.
I penso, ja de lluny,
que la poesia és fer emmudir
el llavi de la terra amb la paraula justa.
