El llibre electrònic entra amb força aquest any
23/1/2009
(Foto:)
| |
El 2009 pot ser l’any de llançament comercial del llibre electrònic a Espanya, si més no això fa pensar el fet que Sony posarà a la venda el seu lector Sony Reader el juny o l’octubre d’enguany –i ho farà a través de grans llibreries com l’Fnac, El Corte Inglés y La Casa del Libro– i que les grans editorials ja estan negociant la venda dels llibres del seu catàleg en format electrònic. De moment, a Espanya ja s’han venut prop de 3.000 unitats de lectors entre els tres models que es comercialitzen, xifra que encara queda molt lluny dels 600.000 que es van vendre durant el 2008 a Estats Units. Hi ha, però, moltes incògnites obertes que els grans editors han de treballar per tal d’assegurar-se un model de negoci que els sigui rendible i que eviti la pirateria, tan evident en el cas de la música.
Els responsables de dues de les grans editorials, Planeta i Random House Mondadori, asseguraven en un article publicat a El Periódico el passat 2 de gener, que s’ha d’establir primer si l’e-book és o no un llibre i quin ha de ser el seu IVA, i també s’ha de negociar amb els agents literaris quin percentatge de royalties ha d’obtenir l’autor sobre cada venda. I és que, tal i com comenta el president del Gremi d’Editors de Catalunya, Antoni Comas, “s’ha d’anar amb peus de plom amb aquest tema perquè encara no sabem per on anirà i s’ha de ser molt cautelós”.
Si bé és cert, segons confirma Comas, que els editors estan “preparats per a qualsevol canvi” i que moltes editorials tenen digitalitzat part del seu catàleg, en el cas dels llibres literaris “hem de valorar quina correspondència tindrà l’e-book amb el públic objectiu”, perquè els editors consideren que “es tracta d’un procés lent i dubto que hi hagi una eclosió prou forta el 2009 com perquè sigui encara una via de negoci rendible”. Comas assegura que el que no té sentit és que els editors facin “una promoció d’un llibre en format paper perquè després ens surti una competència en format digital de la mateixa obra”, per això, “o fem només un dels dos formats o els editors tenim els drets de tots dos”. En aquest sentit, el president del Gremi d’Editors de Catalunya afirma que “tots els nous contractes ja contemplen la publicació digital”.
Per altra banda, des del Centro Español de Derechos Reprográficos (CEDRO) s’insisteix en el fet que “el valor del llibre està en el seu contingut i no pas en la forma de difondre el coneixement, que s’ha d’adaptar a les necessitats dels usuaris”. Magdalena Vinent, directora de CEDRO, recorda que la veritable amenaça no és l’e-book, que considera que es “un model de negoci que podrà conviure amb els models actuals de negoci de la indústria editorial”, sinó en “creure que les obres de creació són gratuïtes pel fet de no existir el suport paper”.
El projecte de Carme Balcells
L’agent literària Carme Balcells ha estat la primera en impulsar el llibre electrònic, oferint els títols del seus autors a l’empresa navarresa Leer-e, sense passar per les editorials que els publiquen en paper però que no tenen els seus drets digitals. Així Leer-e distribueix els seus lectors de llibres electrònics a botigues com Mediamarkt o Happy Books i ofereix descàrregues d’obres d’autors com Gabriel García Márquez, Juan Marsé, Eduardo Mendoza, Camilo José Cela i Juan Goytisolo. Cada descàrrega té un cost de 10 euros i inclou dos títols. L’acord amb Balcells permetrà a aquesta empresa oferir 120 títols més aquest any. Ignacio Latasa, responsable de Leer-e, explicava el passat 8 de gener al bloc Libros y bitios que “ningú no confessa quins drets reporten els llibres electrònics als seus autors i és molt difícil calcular-ho per les diferents modalitats de preus que s’utilitzen, però, per l’experiència d’altres països, es podria situar entre el 30 i el 40 % del preu de venda al públic”. Pel que fa als avançaments, Latasa diu que en el cas dels llibres electrònics “no es paga per endavant a l’autor, de moment, mentre no sapiguem el que pot donar de si la venda electrònica d’una obra”.
Més informació sobre el llibre electrònic
El llibre electrònic arriba a Happy Books
¿Amenaza el libro electrónico a las editoriales?
El proyecto electrónico de Carmen Balcells
“La Margie fins i tot ho va escriure aquella nit al seu diari, a la pàgina encapçalada amb la data 17 de maig de 2157. «Avui, Tommy ha trobat un llibre autèntic!»
Era un llibre molt antic. L’avi de la Margie li havia dit una vegada que, sent petit, el seu avi li va explicar que va haver-hi un temps en què totes les històries s’imprimien en paper.
Van passar les pàgines, grogoses i rugoses, i es van sentir molt divertits en llegir paraules que restaven immòbils, en comptes de moure’s, como hauria de ser, sobre una pantalla. I quan es tornava a la pàgina anterior, en ella seguien les mateixes paraules que havien llegit per primer cop”. (…)
Isaac Asimov. Com es divertien!, 1951
|
|
|
|
|
