El passat dia 3 de juny tingué lloc la presentació de La frontera de cristal, de Josep Anton Soldevila, primer llibre de l’autor, escrit i publicat en castellà (a diferència de la seva obra poètica restant) per Parnass Ediciones. Aquest poemari veié la llum per primer cop al 1977 de la mà de l’editorial La Hormiga de Oro i fou reeditat al 1999 per Seuba. És, doncs, la tercera edició,  de la qual cosa l’autor se’n sent especialment orgullós, ja que, com ha declarat en diverses ocasions, és un títol que marca les línies mestres de tota la seva poesia posterior. Aquest cop el poemari ve precedit d’un magnífic i precís  pròleg escrit pel poeta José Antonio Arcediano.

 L’acte es celebrà, al Bar Speed de Barcelona, C/ Torrent de les Flors 43, a les 19,30 h, i aplegà un nombre considerable d’amics, companys i admiradors de la seva obra, que gaudiren de l’emotivitat i riquesa artística de la cita.

Durant l’acte s’hi van projectar imatges de Soldevila, datades en l’època que escriví el poemari, amb poc més de vint anys. A la vegada, el poeta féu una intervenció per explicar les raons que aleshores el dugueren a compondre i publicar poesia, gairebé d’una manera fortuïta. L’experiència, molt gratificant -afirmà-,  l’impulsà a seguir escrivint, fins al punt de ser avui autor d’una àmplia i variada obra que inclou poesia, contes, novel.la, crítica d’art i col.laboracions periodístiques i radiofòniques. La crítica i els premis rebuts al llarg de la seva trajectòria, són testimoni del seu nivell literari.

La presentació va anar a càrrec de l’editora de Parnass Ediciones, Amàlia Sanchís, qui va recalcar la satisfacció d’haver reeditat La frontera de cristal, un llibre imprescindible i de plena vigència en els nostres temps.  A continuació, Josep Maria Micó, catedràtic de literatura de la Universitat Pompeu Fabra i prologuista de la segona edició a l’editorial Seuba, rememorà algunes anècdotes d’aquells anys i ressenyà l’estil conceptual i depurat del poemari, on les antítesis, profuses, expressen les contradiccions que rauen a dins de totes les coses, fets o sentiments. Com ja féu notar en el seu pròleg de 1999, destacà la voluntat de l’autor de desemmascarar l’aparent senzillesa de la realitat, com allò que és presumiblement a l’abast de tothom, però que als seus versos se’ns mostra incopsable i esquiva.
La lectura dels poemes, molt emotiva i colpidora, anà a càrrec dels slammers Jaume Muñoz i Àlexander Luca. Tots dos s’alternaren en la recitació, i amb les seves veus arribaren a crear una atmosfera i un caliu molt adient amb el contingut del versos . La contribució de la ballarina Gisela Riba aportà bellesa i moviment a la paraula poètica, en un acurat maridatge de diferents disciplines artístiques.

En acabat, es projectà un vídeo sobre l’Epitafi de Seikilos, la notació musical del qual s’ha pogut interpretar i cantar a hores d’ara. En resum, l’autor volgué manifestar que la lletra d’aquesta cançó, que es remunta al s. II a. de C., té ara tanta validesa com en el moment de la seva creació.

“Mientras vivas, brilla
no sufras nada en absoluto.
La vida dura poco,
y el tiempo exige su tributo.”

Ben bé com el seu llibre de joventut: La frontera de cristal.