Els creadors van compartir amb el públic anècdotes sobre la gènesi d'una obra tan singular com a excepcional. Inspirant-se en els dibuixos amb els quals Beneyto va il·lustrar les portades de setze llibres de Camilo José Cela, i els seus respectius títols, Cornadó ha escrit una sèrie de relats on convergeixen el narratiu i el líric, el metafísic i el científic, l'humor absurd i la imatge poètica. Textos protagonitzats pels éssers metamòrfics beneytianos -homes pollastres, dones tubercle, bicèfals mutats- habitants de mons rars, absurds o misteriosos, sempre inquietants. La cuidada edició a tot color permet gaudir de les correspondències i interaccions entre títol, il·lustració i recreació literària.

Francisco Ferrer Lerín, per la seva banda, va destacar alguns dels aspectes més cridaners del llibre, com el recurs clàssic del “Deus ex machina” que, en resoldre els relats de manera inesperada, adquireix una funció destrossadora. O el títol, ''Sa Ximbomba'' que, fruit de l'atzar juganer, és una metàfora perfecta i onomatopeica de l'estranyesa de les transformacions sobtades. Això va propiciar una interessant reflexió sobre el Postismo, al que s'associa l'obra de Beneyto. Per Cornadó, aquest moviment va un pas més enllà del Surrealisme, ja que a part de combinar o fondre dues dimensions o ens, els distorsiona, forjant noves realitats.

Per finalitzar, l'autor va llegir un dels relats més memorables del llibre, el lúcid, irònic i corrosiu  ''Pisando la dudosa luz del día”.