Benvolgudes i Benvolguts associats i amics:
Per precepte estatutari, i per costum i tradició, el president de l’entitat ret comptes de les activitats de l’any a l’Assemblea General, i sol afegir-hi les consideracions de fons pertinents en cada ocasió. Em permetran que en la present passi de manera més somera per sobre de la primera part, i posi l’accent en la segona.
Com saben tots vostès, la raó de ser de l’Associació Col.egial d’Escriptors de Catalunya es divideix en dos blocs. El primer, allò que dóna en si sentit a la seva existència, la defensa gremial i els recursos assistencials, activitats poc vistoses si es vol, però d’importància cabdal. El segon, les activitats culturals, d’ordre literari en propietat.
L’assemblea passada els parlava de les expectatives immediates, i ja no sé si per desgràcia o per sort –com aquell acudit en què val més quedar-se com s’està–, no els puc informar d’avenços, tot i que tampoc de retrocessos substacials. Es mantenen a la baixa, tot i que amb possibilitats consistents d’anar a l’alça, les aportacions de CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos), en plena reestructuració adminitrativa, i de la Institució de les Lletres Catalanes. S’han iniciat gestions per articular d’una manera més efectiva l’ara ja nul.la col.laboració amb l’ICUB (Institut de Cultura de Barcelona), depenent de l’Ajuntament de la ciutat. Els detalls emesos pel municipi, començant pel fet que ni tan sols hi hagi regidoria de cultura, no conviden a l’optimisme, però dels sectors més dinàmics de la Junta n’han sortit inciatives esperançadores. L’ACEC ha estat present en les reivindicacions laborals d’ordre general, l’última la referent a la situació fiscal dels escriptors jubilats.
Ens sembla especialment bona notícia mantenir els serveis de l’Assessoria Jurídicai Fisacla, i mantenir i fins i tot augmentar i millorar les prestacions de la pàgina web.
Estan plenament operatives les activitats “Escriptors en xarxa”, "Work in Progress", “Veus Noves”, el llistat d’autors i traductors, les publicacions dels socis i la recerca de traductors, i així mateix és notable l’activitat de socis i escriptors en recitals, presentacions de llibres i revistes, trobades literàries, i debats sobre l’escriptura i la difusió digitals.
Dins dels cicles respectius, s’han celebrat les XIVes Jornades Poètiques, enguany dedicades a “Sexe i Poesia”, i s’han concedit el XVIIIè Premi de Traducció Ángel Crespo a Misael Ruiz Albarracín i Santiago Sanz per la traducció de l’anglès de l’Antología poética, de George Herbert, i el VIè Premi José-Luis Giménez Frontín a Carlos Vitale. La Junta Directiva està estudiant la possibilitat d’instituir d’altres premis per organitzar una sola vetllada, i fomentar d’aquesta manera la continuitat de la comunitat literària.
I en el terreny de la continuitat de la comunitat literària se situa la nostra questa. Semblaríem d’un altre món si no ens sentíssim interrogats pels canvis profunds d’aquests últims anys en la societat catalana. Des d’aquí no podem ser aliens als sacsejament i les expectatives desfermades, i ho fem des del tret distintiu de la nostra associació en referència a les altres: la voluntat de punt de trobada entre totes les identitats i sensibilitats que conviuen dins de l’actual comunitat civil. És la nostra ferma voluntat que, vingui d’on vingui, parli com parli i pensi com pensi, qualsevol escriptor o traductor s’hi senti acollit, i des de la legimitat de totes, ningú menystingut en benefici d’una opció ideològica diferent a la seva.
No es tracta d’estar al mig, es tracta de no desatendre ni excloure ningú, i aquí cal dir que les diverses administracions, totes les administracions, d’una banda i de l’altra, no sempre estan a l’altura de les circumstàncies en un moment en què el respecte, la diplomàcia i l’esperit constructiu en les opinions i en les accions són fonamentals pel manteniment de la concòrdia; perquè de manteniment cal parlar, ja que la concòrdia no ha estat trencada.
Els valors de principi que ens hem proposat són: igualtat d’accés a les prerrogatives públiques –ajudes, beques, premis, subvencions a l’edició i a la traducció–, igualtat d’oportunitats de coneixement i difusió, igualtat de tracte en els mitjans públics, drets que ara mateix, en totes les instàncies administratives, estan lluny de ser respectats. Però es tracta d’una declaració de voluntats, i per més ben intencionades que siguin, les voluntats estan subjetes a les accions dels altres. Els actuals gestors culturals –de totes les adminitracions, insisteixo– porten a terme polítiques culturals desorientades, vacil.lants, mancades de contingut. En termes estrictament culturals no és cap exageració dir que l’únic pla visible, la industralització de la cultura i la seva estratificació en termes de competència de mercat, no és cap projecte cultural, sinó la destrucció de tots els possibles, bons o dolents.
Em sembla com a principi desitjable, i aquí m’acullo a la primera persona del singular, que la nostra associació es mantingui dins d’aquests principis sigui quin sigui l’esdevenir, tant si es va als extrems –que tot quedi com està, o que hi hagi un canvi radical en la gestió de l’Estat a Catalunya–, com en qualsevol opció intermitja. Que en l’àmbit dels drets, les oportunitat i la difusió continuem dient el mateix i actuant com ho estem fent. Que ho puguem fer no depèn només de nosaltres.
