Bon Sant Jordi

Hi ha un dia a l'any en què el nostre gremi es torna pagès i mira el cel pregant que no plogui. No temem que se'ns neguin els camps sinó que les paradetes no suportin la pluja. El destí va voler que la nostra diada caigués en primavera, l'estació més irregular de l'any. Però amb sol o sense, amb dissabte o entre setmana, la gent surt al carrer i es deixa envair per la tempesta de novetats. Entre totes, n'hem fet una petita tria que, una cosa tenim ben clara, no coincidirà amb els més venuts, però... i què?

Muriel Villanueva sorprèn amb El parèntesi esquerra (Males herbes), un exercici de porositat entre la imaginació i allò realment viscut. La seva narradora es refugia en una platja per viure els primers moments de la seva recent maternitat i va descobrint com es converteix en una persona nova. És una novel·la profunda i alhora divertida, amb tocs molt surrealistes que la fan ben curiosa.

Flavia Company presenta Haru a la nova editorial Catedral, un segell d'Enciclopèdia Catalana. L'edita en castellà i català alhora. Narra la vida d'una dona oriental que aprèn l'art del tir a l'arc i de la meditació. De fet, aprèn a estar en el món i a navegar pel seu interior i el seu exterior.

Albert Forns ha estat el primer a rebre el Premi Llibres Anagrama de Novel·la que ha ideat el segell d'Herralde per impulsar la literatura escrita en català. Presenta Jambalaia, un retrat del nostre món, encara que a primer cop d'ull no ho sembli. Parla d'escriptura i de com un se n'acaba sortint o no.

Joan Todó torna als contes amb Lladres (Labreu) on ens presenta una mena de catàleg de les diferents maneres de robar en un sentit molt ampli. Llegint aquests relats acabem fent-nos la idea d'un sistema, el nostre, en què tots practiquem l'autoengany.

Juan Marsé presenta Esa puta tan distinguida (Lumen) on torna als seus records de postguerra, a retratar un món del qual tots sortim i així podem entendre una mica més com som o potser només es tracta de mirar amb precisió i narrar amb certesa. I amb això ja ens deixa satisfets.

Enrique Vila-Matas publica a Seix Barral Marienbad eléctrico on s'hi trobem totes les picades de l'ullet marca de la casa i on subratlla el seu interès cada cop més marcat per l'art conceptual. El llibre parteix d'una conversa amb l'artista Dominique González-Foerster. Pur Vila-Matas.

L'escriptor mallorquí, José Carlos Llop treu Reyes de Alejandría a Alfaguara. Recula fins als anys 70 i ens explica les seves experiències a la Barcelona més àcrata, la que de tant en tant revifa amb noves esprances per canviar el món.

Marcos Ordoñez també se'ns torna setantero amb Juegos reunidos (Libros del Asteroide). Fa un viatge pels records i ens presenta personatges reals de la cultura vistos des del seu prisma d'amant del cinema, el teatre i la literatura.

París Austerlitz,  l'obra pòstuma de Rafael Chirbes arriba de la mà d'Anagrama. Va començar a escriure-la als anys 90 i lliga amb la primera etapa de l'autor, amb el tema de l'homosexualitat. És una història d'amor que toca de ple.

John Irving ens fa anar amunt i avall amb L'avinguda dels misteris, publicada en català i castellà per Tusquets i Edicions 62. És la història d'un escriptor que recorda la seva adolescència a Mèxic en un viatge a les Filipines. Serà ell mateix, una mica retocat?

La Nobel Toni Morrisson publica La nit de les criatures (Amsterdam/Lumen) protagonitzada per una noia molt agraciada que és discriminada per ser negra. Sap de què parla perquè ha viscut molts cassos de ben a prop i ens hi afegeix la seva mirada.

Chigozie Obioma és la revelació nigeriana amb Els pescadors (Quaderns Crema), que ens explica la vida de quatre germans víctimes d'una profecia. S'hi barreja el poder de la cultura africana i els seus mites, amb una manera de narrar que ens atrapa amb força.

Autors de les traduccions:

L'avinguda dels misteris, traducció al català de Albert Nolla
La nit de les criatures, traducció al català de Dolors Udina
Els pescadors, traducció al catalá de Marina Bornas Montaña