Carme Riera (Palma de Mallorca, 1958), va assumir el passat any la presidència del Centro Español de Derechos Reprográficos (CEDRO), entitat que gestiona els drets d'autor d'escriptors, traductors i editors, molt castigada econòmicament des de la supressió del denominat cànon digital (compensació equitativa per còpia privada), l'anul·lació de la qual per part del govern del PP acaba de condemnar el Tribunal Europeu. En un moment de falta de govern i expectatives canviants en la propietat intel·lectual, explica els reptes de l'entitat.
En quin estat s'ha trobat vostè a CEDRO?
En un moment donat, vam tenir bastants possibilitats, ja que es recaptava una sèrie de drets que ara no es recapten per diverses raons. Una seria la pirateria, una altra la quantitat corresponent a la compensació per còpia privada i també caldria parlar que els nostres hàbits com a consumidors culturals no són bons. Ens hem acostumat al fet que la cultura sigui gratuïta. Tot això provoca un empobriment i que CEDRO no pugui recaptar com correspon els drets d'autor per al seu repartiment entre els associats.
Quins són els seus reptes?
En primer lloc, arribar als 30.000 socis. Però el principal és conscienciar als professors i als estudiants que els drets d'autor han de ser tinguts en compte. Com succeeix als països nòrdics, que són per a mi el referent. Una societat és més culta i desenvolupada quan té en compte aquests drets. Ara es parla que la cultura ha de ser gratuïta i a mi em sembla molt bé, però algú ha de pagar-la. Igual que succeeix amb l'atenció mèdica, que la paguem entre tots.
En aquest sentit, una de les seves lluites és amb les universitats.
Jo ensenyo a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la pàgina virtual de la mateixa és on es poden abocar els textos que van a treballar els meus estudiants. Però els autors (o editors, si es tracten de textos de Quevedo o Cervantes d'edicions comentades, per exemple) dels mateixos han de ser remunerats. Nosaltres pensem que les universitats han de pagar un petit percentatge per estudiant, que amb prou feines arriba a l'euro per any, que després es reparteix. D'aquí el conveni signat amb la Conferència de Rectors d'Universitats Espanyols (CRUE), que agrupa a les 74 universitats públiques i privades del país.
Què és el que més li enerva?
Que es donin casos de pàgines web que ofereixen l'accés a llibres escanejats cobrant a l'usuari per això és un exemple d'aquest descontrol. S'haurien d'aplicar, instantàniament, les lleis que ja tenim i que a aquesta gent li caiguessin unes multes terribles. El Govern que surti, si és que algun dia tenim, ha de ser absolutament intransigent en aquest sentit i ordenar el tancament immediat d'aquestes pàgines, com succeeix en altres països.
Per què creu que la pirateria té més impacte a Espanya?
Per ser llatins i una mica del ''no passa res'', l'exemple que tenim és el de la picardia. Per això som també tan laxos amb la corrupció. El que no roba és que és ximple. I el que no es baixa la pel·lícula gratis és idiota. És una lluita que jo mateixa tinc amb la gent jove del meu entorn.
Com valora l'actitud dels polítics espanyols respecte a la propietat intel·lectual?
Aquest és un altre dels nostres grans drames. En moltes ocasions, els polítics que governen (i els que no governen, encara més) per l'assumpte dels vots, perquè els treu clientela, perquè fan enfadar a tal multinacional, són poc eficaços en la gestió dels drets dels altres ciutadans. Jo no m'ho vull creure encara, però potser ens governin les multinacionals dels paradisos fiscals. Doncs deixem de votar i retirem-nos com El Quixot i Sancho, que volien fer-se pastors.
Diria que al poder li interessa que el poble sigui inculte?
La delícia dels polítics deshonestos seria tenir uns votants absolutament imbècils i perfectament manipulables, que no llegeixin i siguin el més incultes possible. És una mica el que succeeix a EUA. Per què pot triomfar Trump, si és un país que té les universitats més crítiques i que ajuda als joves quan aquests destaquen? Perquè hi ha també una massa abandonada i desafecta a la qual no li interessa gens, perquè no hi ha exemples de gent que hagi escapat d'ella. Així que un comença a sospitar de tot.
Després de la reducció de recursos, tem per la supervivència de CEDRO?
Doncs és possible que sí. Per témer, ens poden escapçar a tots. Però si finalment aconseguim que l'educació sigui un pacte d'estat i que sigui viable, espero que en aquesta formació entre la defensa de la propietat intel·lectual i que l'entitat pervisqui.
Entrevista de Darío Prieto
Publicada al diari
El Mundo
