Capcot, discret i sovint rondinaire, José Pepe Batlló va ser un home entranyable, activista en els difícils anys seixanta i impulsor de diferents iniciatives, sempre al voltant de la poesia i de la cultura.

Nascut a Caldes de Montbui el 1939, però criat a Sevilla –on va ser amic d'Alfonso Guerra–, Batlló no es va cansar d'organitzar saraus, col·lectius teatrals i revistes il·legals com La trinchera, frente de poesía libre. Serien l'embrió d'algunes iniciatives memorables, com la col·lecció de poesia El Bardo –que va posar en contacte totes les llengües ibèriques–i la magistral revista literària Camp de l'Arpa, fundada el 1972, que va tenir com a directors personatges tan diferents com els enyorats Juan Ramón Masoliver i Manuel Vázquez Montalbán.

Autor d'antologies d'ençà dels seixanta, traductor de Salvador Espriu –de qui explicava sucoses anècdotes–, Batlló va ser un cansat incansable que va publicar nombrosos llibres de poesia com a autor i la important Narrativa catalana hoy a l'editorial Edhasa. Després de Camp de l'Arpa va crear l'editorial i revista Taifa, que tampoc no van fructificar, però que li servirien per donar nom a la cèlebre llibreria del carrer Verdi, on va arribar a viure a la rebotiga com el savi despistat que sempre va ser.