En l'Equador del festival BCNegra, la cita passava pel plat fort del programa. Alguna cosa així com rabo de buey estofat o caldereta gallega, per citar només dues de les conegudes febleses culinàries del mestre. I l'expectació era tal que fins a eminències del gènere com Andreu Martín estaven allí discretament asseguts entre el públic.
Tres dels seus alumnes més avantatjats rendirien tribut al mestre Manuel Vázquez Montalbán -i de pas a l'etern detectiu de paper Pepe Carvalho- en el 40 aniversari de la publicació de La soledad del manager (1977), la tercera novel·la en la qual va aparèixer el soci de Biscuter i amant de Charo després de Yo maté Kennedy (1972) i Tatuaje (1974), però la primera en rigor en la qual assumeix el rol de protagonista i funda el mite.
I com aquests alumnes eren els tres últims escriptors guardonats amb el prestigiós Premi Dashiel Hammett: el canari Alexis Ravelo, el barceloní Carlos Zanón i l'argentí radicat a Madrid Marcelo Luján, moderats pel periodista i escriptor Carlos Bassas, era més que comprensible l'expectació. I el resultat va ser també molt més que un simple homenatge, des del repàs d'educació sentimental i literària de cadascun rememorant els seus primers contactes amb les novel·les de Carvalho, fins a les particulars maneres d'assumir el gènere i la insoslayable herència de Vázquez Montalbán en cada cas.
Luján es va encarregar de reivindicar «el vol literari del poeta Vázquez Montalbán quan feia el que llavors era un gènere menor» i del repte de conservar «el cop d'ull» de les novel·les de Carvalho, més enllà de l'esmentada crítica social o retrat d'una època. Entre altres coses «perquè els escriptors de dretes també tenen dret a escriure novel·la negra», va bromejar Ravelo. I com l'ombra de Vázquez Montalbán, pare del noir nacional contemporani, és allargada, el canari es va permetre fins i tot plantejar la necessitat de «deslliurar-se de la llosa de l'herència de Montalbán, per buscar el teu propi camí, perquè no es pot salvar una mala novel·la amb un homenatge a Pepe Carvalho», va emfatitzar.
Zanón, objecte de bromes creuades per ser l'elegit per ressuscitar al detectiu en 2018, va recuperar sobretot la doble dimensió lírica i ètica de l'autor. «La poesia és el suflé de les novel·les de Carvalho», de les quals el barceloní reivindica i es proposa conservar l'actitud narrativa de l'autor. «Són novel·les contra els abusadors. Es pot ser cínic en la vida i alhora, compassiu amb els perdedors», va sintetitzar.
Article publicat al diari El Mundo
