El passat divendres 7 de juliol, a les 18 hores a l’Aula dels Escriptors de l’Ateneu Barcelonès-, la tertúlia d’El Laberint d’Ariadna va comptar amb un col.laborador excepcional, el reconegut escriptor, poeta, crític literari i periodista, en David Castillo. En aquesta ocasió el presentador va ser en José Costero, membre del nostre col.lectiu.

La concessió del darrer Premi Nobel de Literatura al cantautor Bob Dylan –a l’octubre de l’any passat-, va ser l’eix central d’aquesta trobada, que portava per títol Bob Dylan, “reuníos todos alrededor”. Va ser una tertúlia molt estimulant, un comiat de luxe per a les reunions d’El Laberint d’Ariadna fins al mes de setembre.  

El nostre convidat, en David Castillo, des de 1989 director del suplement cultural del diari El Punt Avui i biògraf de Bob Dylan (Bob Dylan, Ed. 62. Barcelona, 2016, versió ampliada de la primera edició, publicada al 1992), ens va donar una visió de conjunt sobre la trajectòria personal i professional del músic, en un to distès ple d’anècdotes sobre el creador i les seves circumstàncies. 

 

Amb un discurs gens academicista, en David va crear un  ambient amè i participatiu. Ens va explicar com el fenomen Dylan es va començar a forjar al caliu dels cantautors i músics dels anys seixanta a Nova York, i va incidir en la importància dels moviments d’esquerres a la seva obra, aleshores molt actius a la ciutat nord-americana. En David va insistir, també, en el rerefons literari que hi ha a les lletres de Dylan. Malgrat que molt aviat abandonés els seus estudis a la Universitat de Minneapolis, Bob Dylan sempre ha estat un lector àvid, un autèntic autodidacte. Rimbaud o la generació beat, Kerouak, passant per Burroughs o Ginsberg, i molts altres poetes, novel.listes i pensadors es poden rastrejar a les seves cançons. 

En aquest maremàgnum d’idees el jove Bob Dylan va explorar entre els diferents estils musicals, el folk, el rock, el country, inclús el reggae, entrant en contacte amb músics i personalitats de la contracultura nord-americana. El resultat va ser que des del seu primer disc al 1962 fins als darrers treballs, a la dècada del 2000, un llarg seguit de cançons i èxits han anat creant el mite. Guardons tan importants com el Premio Príncipe de Asturias de las Artes (2007), el premi honorífic Pullitzer (2008) o la Medalla Presidencial de la Llibertat, concedida per Barack Obama (2012), ens donen una idea de la seva importància i ressò social. 

 

No obstant això,  els arguments en contra de l’atorgament del Nobel de literatura són furibunds i els interrogants segueixen sense resposta. Són comparables els mèrits literaris de Bob Dylan amb insignes escriptors i poetes, reconeguts internacionalment? No es difuminen amb aquest premi les fronteres que delimiten el concepte d’obra literària? No és una manera de trivialitzar la literatura, fent-la, per sobre de criteris de qualitat, mediàtica, assequible a tots els públics? I encara es podrien plantejar moltes més qüestions, però no és el propòsit d’aquest crònica.

El que és ben segur és que divendres passat en David Castillo, amb la seva eloqüència i coneixements, va deixar palès com, controvèrsies a banda, el cantautor i poeta Bob Dylan ha esdevingut una icona cultural i musical del segle XX. Tant que a l’any 2016, amb el Premi Nobel de Literatura, ha fet trontollar els fonaments de l’escena literària mundial.