El poeta xilè Nicanor Parra, creador d'un moviment anomenat "antipoesía" i guanyador de nombrosos guardons literaris, entre ells el Premi Cervantes, ha mort avui a Santiago, a 103 anys. El decés de l'autor de Hojas de Parra, Poesía y Antipoesía, y Versos de Salón, entre altres obres, ha estat confirmat pel ministre xilè de Cultura, Ernesto Ottone.
El decés de Parra, guardonat en 2011 amb el premi Cervantes i un dels autors més prestigiosos de la literatura hispanoamericana del segle XX, es va produir en la matinada d'aquest dimarts. El poeta, matemàtic i físic, germà de la cantautora i artista Violeta Parra, va passar els seus últims anys de vida a la seva casa de la localitat costanera de les Creus, una localitat que es troba a uns 120 quilòmetres de la capital xilena.
No obstant això, el passat mes de setembre, coincidint amb el seu 103 aniversari, l'artista va deixar aquesta residència per tornar a la seva antiga casa del sector santiaguino de la Reina, segons va informar les xarxes socials el seu nét Tololo Ugarte.
La presidenta de la República de Xile, Michelle Bachelet, ha lamentat la mort de Parra: "Xile perd a un dels més grans autors de la història de la nostra literatura i una veu singular en la cultura occidental. Estic commoguda per la defunció de Nicanor Parra! El meu més profund condol a la seva família", ha escrit a través del seu compte de Twitter.
Segons el crític literari Harold Bloom, Nicanor Parra va ser inqüestionablement un dels millors poetes d'Occident. Germà major d'una família de genis, Parra era també el supervivent d'una generació de cèlebres poetes xilens, com Gonzalo Rojas, Pablo Neruda, Vicente Huidobro i Gabriela Mistral.
La defunció del antipoeta es produeix després que fa uns mesos es publiqués El último apaga la luz, una àmplia i cuidada selecció de la seva obra, que abasta des de l'inaugural Poemas y antipoemas (que s'inclou íntegre) fins als Discursos de sobremesa, passant per Canciones rusas, Sermones y prédicas del Cristo de Elqui, Lear, rey mendigo y Hojas de Parra, més alguns poemes dispersos com Quédate con tu Borges o El rap de la Sagrada Familia.