El passat 25 de gener la Llibreria Barataria de la Calle Tamarit (núm. 99), de Barcelona, va iniciar un cicle de lectures poètiques, sota la denominació RADICAL.3, que continuarà el dijous últim o penúltim de cada mes, de 7 a 8 de la tarda. La programació, que inclou tres autors per sessió, té ja cobert el primer semestre i part del segon, i pretén fer passar pel local els principals poetes de Catalunya, en qualsevol de les seves llengües, i es mostra com una opció oberta que trenca amb qualsevol barrera d'edat, sexe, color o pensament. La finalitat és mantenir l'interès per la lectura poètica i els actes col·lectius de la ciutat, que en això ha estat un exemple, i fer més gran la poesia (sense renunciar a altres gèneres). Haver triat la Llibreria Barataria, de solera cervantina, és també una aposta per la imaginació, per la il·lusió, que fa de la utopia un altre dels seus símbols.

La sessió primera, de gener, coberta amb les lectures de Neus Aguado, Júlia Bel i Gustavo Vega, va resultar sorprenent per la qualitat dels textos dels autors i la resposta calorosa del públic, que no només va omplir la sala sinó que es va entusiasmar, sorprenent els mateixos organitzadors i els propietaris de la Llibreria-editorial, on es realitzava l'acte. Vam veure diverses rostres coneguts, entre ells, Carmen Borja, Carles Molins, Silvia Rins, José Florencio Martínez, Mariana Colomer, Goya Gutiérrez, Tònia Passola, Xanova, Visitación García, Carme Jounou, i públic variat, la qual cosa va aportar vivacitat i interès a l'esdeveniment. La fórmula va resultar senzilla: lectura de tres autors que van disposar cadascun d'un quart d'hora, més el conegut apèndix de preguntes i celebració final.

Va començar l'acte l'organitzador, Jaime D. Parra, que després d'agrair la gran assistència al públic i la confiança del local, va defensar el projecte de la poesia a Barcelona, realçant el paper de la llibreria en la cultura, qui va dir: "Barataria abans era una Insula del Quixot, que va governar Sancho, ara és una Editorial-llibreria que fa actes poètics o d'un altre tipus perquè la imaginació es torni real". Tot seguit va presentar a cada autor amb una lleu esquela, i, a continuació, llegia o realitzava qualsevol altre acte poètic (acció, visualització, etc.).

Gustavo Vega, que va ser el primer i es definia com una persona afable i viatgera, va ser presentat com un poeta multidisciplinari, autor abans de res d'obres visuals, amb un currículum universitari que donava especial rellevància a la filosofia. En la seva actuació va combinar la poesia discursiva amb la visual i la d'acció, ressaltant la seva representació amb la síl·laba OM, sobre les edats humanes, que el públic assistent va aplaudir amb emoció. Però també amb els seus haikus que van tocar la sorpresa i el suggeriment; o els cartells, que van doblegar les lectures de vegades invisibles de les paraules, com un sonet amb numeros.

Neus Aguado, que li va seguir, es definia com una artista errant, nòmada i desarrelada, i va ser presentada com a poeta i narradora, amant dels símbols, amb un ampli currículum cultural (labor periodística, bibliotecària, experiències teatrals, etc.). Va donar gran varietat a la seva lectura, entrant primer en el terreny del relat, delectant amb textos tocats amb un fons de poemes en prosa, i després amb textos poètics característics, dels seus llibres centrals, optant aquesta vegada per poemes curts, àgils, simbòlics, llegits amb amenitat. L'autora, que va modular bellament la veu, ens va sorprendre amb aquesta bella pàtria que és el llibre.

Va tancar les lectures Júlia Bel, que es definia com a persona reservada, sovint malenconiosa, però també jovial i permanentment enamorada, i que va ser presentada com a poeta i inspiradora de diverses obres artístiques i teatrals, entre elles el text escènic Tretze roses. Va dedicar la seva lectura, sobretot, a les creacions de la seva obra recent, de tarannà essencialment amorós, però de gran solera en línies com la lírica tradicional o la mística sufí. Poemes en la seva majoria breus, però intensos. Va captivar amb la modulació de la seva veu i la representació del seu discurs poètic.

Al final es va tancar l'acte amb una copeta de cava i el públic, va respondre amb l'aplaudiment i l'adquisició de llibres.

Es va anunciar la propera lectura, que seguirà en la mateixa línia, oberta a elements sorprenents, en el mateix local, a les 7 de la tarda, com de costum, aquesta vegada el dijous 22 de febrer, a càrrec de :

Esperem amb il·lusió el nou acolliment i una gran assistència de públic. La poesia és una pàtria: l'única on caben tots els exilis.

Jaime D. Parra

Organitzador de RADICAL.3