Algunes crítiques literàries (de Juan Cobos Wilkins, Federico Gallego Ripoll, José Ángel Cilleruelo, Concha García, entre altres), van assenyalar al seu moment l'àmbit surrealista i de l'absurd pel qual transiten els personatges dels primers relats i poemes d'Albert Tugues. Sense rumb, extraviant-se pels carrers d'una ciutat real i fantasmagòrica alhora, passeja un subjecte poètic que pertany a l'estirp dels perdedors, dels perplexos o els assetjats per l'excessiu grau de realitat que han de suportar, com escriu Carme Riera.
Altres crítics, com David Castillo, Anna Carreras Jaume C. Pons Alorda, Jorge de los Santos o Jaime Parra, destaquen la presència d'una temàtica més expressionista i crua, i sobretot, satírica, en l'obra recent de l'autor. Com si el subjecte poètic, en el penúltim acte, es declarés en rebel·lia contra el quotidià i intentés, mitjançant el tall de la sàtira poètica, foradar la presó de l'absurd. Recurs estètic o tècnica subversiva que també es manifesta en l'experiment verbal i poètic del llibre que avui publiquem.
Albert Tugues, nascut a Barcelona, ha publicat els següents llibres de poemes en prosa i contes breus: Guía urbana de perplejos (Arts del Llibre, próleg d'A. Ràfols Casamada, 1989. 2ª edició en Emboscall, 2014), El archivo del copista (Arts del Llibre, 1990. 2ª edició Emboscall, 2014), Ejercicios breves de eternidad (Cuadernos Bauma, 1995), Distritos postales para ausentes (El Bardo, próleg de Carme Riera, 1998), Historias breves de este mundo (Random House Mondadori, 2002), Lugar de perdición, il.lustrat per Roc Espinet (Emboscall, 2006), El espía del ramo marchito, prologat per Valérie Tasso, amb dibuixos de Beneyto (Emboscall, 2007), El caso de una sangre derramada, amb il.lustracions-escenes de Jorge de los Santos i epíleg de Valérie Tasso (Emboscall, 2008), Cancionero de prisión, il.ustrat per Laura Pérez Vernetti, amb epíleg de Jorge de los Santos (March Editor, 2011, 2ª edició digital Emboscall) i Los cuentos de la casa barroca (Emboscall, 2015).
En llengua catalana ha publicat: Sang de violí a la teulada (Premi Jacint Verdaguer, 1977, Els Arts del Llibre, 1979. 2ª edició Emboscall, 2014), el poemari Balada de l'aprenent de joieria que tènia la mare puta (Emboscall, 2016), i ha col·laborat en l'antologia Franz Kafka en els seus millors escrits (Arimany, 1976) i en la revistes El Pont i Reduccions. Ha publicat nombroses traduccions de poesia catalana en les revistes Hora de Poesia i Asimetria (1978-1995), i Poesía 080 (2000-2007).
