Els qui formem part del món del llibre ens passem el dia predicant que si llegir ens fa més savis, que si és un plaer, que si ens enriqueix com a persones, que si ens ajuda a ampliar punts de vista, que si ens potencia les habilitats comunicatives... Res. Ni cas. Quan baixem a la trinxera de les escoles, comprovem que el panorama cada cop és més desolador. Els mestres ens expliquen que la comprensió lectora s'ha deteriorat en pocs anys gràcies als plans d'estudis que han bandejat la literatura amb aquella alegria. I encara hi ha una novetat gravíssima que comenten en veu baixa: d'entre els nous docents que arriben a les aules acabats de llicenciar n'hi ha que no llegeixen. En aquest país és factible acabar una carrera de lletres sense ser lector. Increïble, però cert. Si no fos així, serien unes altres les xifres de vendes de llibres i aquí arribem al moll de l'os.

Ens hem equivocat d'arguments. Qui mana és la pela i és d'això del que hem de parlar perquè ens escoltin els qui tallen el bacallà. Que siguem persones preparades, amb obertura de mires, crítiques... tot això els importa un rave, més aviat els fa una mica d'angúnia. Ara bé: si expliquem que la indústria editorial és una de les més potents del país, que factura encara més que la del món del vi que tant han afavorit, que mou milers de llocs de treball, que ens posiciona en el top del rànquing mundial... aleshores potser sí que paren l'orella. Marginant el llibre dels plans d'estudis, és tot això el que s'estan carregant i hauria de preocupar tant a lectors com a no-lectors. El que no entenc és com és que els grans grups editorials ho permeten.

Anem ben arreglats, si els qui hem de defensar tot aquest potencial econòmic som quatre escriptors, quatre mestres, quatre periodistes culturals, quatre llibreters, quatre editors petits, quatre mindundis. No ens deixeu sols. Ens hi juguem la pela que, per a alguns, sembla ser més important que la salut mental.

Ada Castells
Article publicat a Nació Digital