Barcelona intrascendent
Alvaro Colomer4/4/2018
(Foto:)
| |
El pròxim de maig, J.M.Coetzee visitarà Espanya. El Premi Nobel de Literatura impartirà xerrades a Madrid, Bilbao i Granada, i no passarà per Barcelona. Segurament la seva agenda no l'hi permet, però això fa que la seva absència se sumi a la d'altres autors de prestigi internacional que tampoc estan aterrant en el nostre aeroport. I és que hi ha una tendència creixent de la qual convé parlar: les editorials ja no volen portar a certs escriptors a la ciutat que antany fos l'epicentre de la literatura. En altres paraules: Barcelona ha deixat d'interessar.
Fa tres anys que informo sobre els esdeveniments culturals més importants de la nostra ciutat. Cada setmana escric una crònica en el suplement Tendències del diari El Mundo en la qual, entre altres coses, resumeixo el que succeeix en els saraus literaris que per aquí se celebren. Les editorials m'envien correus electrònics advertint-me sobre la visita de tal i qual, i jo acudeixo als actes curiós per veure el rostre dels màxims exponents de la cultura internacional. No obstant això, encara que només m'ocupo dels esdeveniments que tenen lloc en aquesta ciutat, també rebo comunicats sobre els quals es preparen en altres capitals, i des de fa algun temps he notat alguna cosa que no havia ocorregut mai: molts primeres espases de la literatura nacional i internacional prefereixen visitar Madrid, Bilbao, Sevilla i València abans que Barcelona.
Alguns responsables de premsa de certes editorials m'han comentat que ja no val la pena organitzar presentacions a la nostra ciutat. La gent ha deixat d'acudir a aquest tipus d'actes, i més d'un escriptor de prestigi s'ha trobat la sala mix buida quan ha decidit venir a parlar del seu llibre. I això és alguna cosa que, segons em diuen, no ocorre en la resta de grans capitals d'Espanya. Existeixen moltes teories sobre els motius que ens estan portant a l'abandó dels actes de naturalesa cultural, la més recurrent de les quals apunta cap a la idea que la hiperactivitat política ens té tan absorbits que ja no acudim als teatres, als museus, als cinemes i fins i tot a les tendes. Una altra teoria afirma que, en la mesura en què la cultura ha estat sempre un motiu de cohesió social, i en la mesura en què ara mateix hi ha cohesió d'aquesta a Barcelona, la gent prefereix quedar-se a casa i evitar actes de caràcter col·lectiu. I hi ha una tercera teoria que assegura que, quan no hi ha alegria, la gent no consumeix. I aquí, d'alegria, poca.
Des que Barcelona es va obrir al món després de les Olimpíades, els esforços de les institucions locals han anat sempre encaminats a consolidar la nostra posició en això que la sociòloga Saskia Sassen va batejar com a xarxa de ciutats globals, és a dir, urbs l'activitat de les quals té un impacte directe sobre l'esdevenir del món. Durant molt temps, vam estar situats en els llocs més elevats d'aquesta categoria i ho vam fer gràcies a la capacitat que vam tenir per concebre el nostre municipi com una sort de ciutat-estat que, com a tal, estava per sobre de les polítiques que malmetien la regió, el país i fins i tot el continent en el qual es trobava. Però tot això ha acabat. Ha arribat l'hora que assumim que la nostra posició en el rànquing de les capitals influents s'ha desplomat. Ja no som ni la primera ni la segona ni la tercera ciutat que els escriptors trien quan vénen a promocionar les seves novel·les. Imaginin l'opinió que tenen en l'exterior de nosaltres.
|
|
|
|
|
