Dia 3 de juny

El primer dia de les III Jornades de Dones sense ciutat: col·loqui amb tres destacades representants de la poesia actual espanyola: María Cinta Montagut, Concha García i Noni Benegas, moderat per Eugenia Tusquets. A la presentació es va posar l'accent en la seva faceta d'investigadores del tema, ja que les tres s'han dedicat a donar visibilitat a l'obra de les dones poetes al llarg de la història. Es va destacar el fet que, fins entrats els anys vuitanta, poques dones havien accedit a les  antologies poètiques, monopolitzades pels homes 

Va intervenir en primer lloc María Cinta Montagut, nascuda a Madrid i establerta a Barcelona. Montagut ha estat professora, crítica literària i traductora del francès i l'italià. Les seves obres s'han traduït al francès i publicat a Bèlgica i Canadà. Va iniciar la intervenció descrivint el context històric i literari que va propiciar, a la fi dels 70, un tebi apropament a l'obra de dones poetes, fins a aquest moment pràcticament desconegudes. Va parlar també sobre la seva biografia i els seus poemaris, i va fer esment dels  dues últimes obres: Nunca viajaré a Dinamarca y Cenizas. 

Va intervenir a continuació Concha García, poeta espanyola nascuda a Còrdova i establerta  a Barcelona. García va ser Premio Jaime Gil de Biedma i Premio de Poesía Barcarola. És llicenciada en Filologia hispànica i autora de llibres de poemes, assajos i diaris de viatges. La seva obra ha aparegut en nombroses antologies dins i fora d'Espanya i ha estat traduïda a diferents idiomes. Ens va parlar de com va fundar el Aula de Poesía de Barcelona i Mujeres y Letras, una associació dedicada a la literatura femenina, creada amb la col·laboració de María Cinta Montagut.

Noni Benegas és poeta, escriptora i traductora, nascuda a l'Argentina i radicada a Espanya. L’any 1997 va publicar l'antologia Ellas tienen la palabra, Dos décadas de poesía española. Aquesta antologia va exercir un important paper en el reconeixement de la poesia escrita per dones. En el pròleg (recentment reeditat), esmenta també a algunes pensadores franceses i poetes nord-americanes i llatinoamericanes. Va subratllar les diferències enriquidores del castellà de Llatinoamèrica, impregnat d'altres llengües i cultures. Va exposar com es va gestar l'antologia i va fer esment de Ellas resisten, su última obra, on reflecteix les seves passions i interessos.

Dia 4 de juny

Les jornades dedicades a Mujeres y Letras, van finalitzar amb la participació de les poetes Marta Pessarrodona, Rosa Lentini, Juana Castro i Vinyet Panyella. En les ponències i posterior debat es van analitzar la tradició literària i poètica, l'exclusió sistemàtica de les dones en els temaris acadèmics i el seu escàs reconeixement en les institucions culturals. 

Rosa Lentini va defensar el paper d'editorials, és el cas d'Ígitur, en la difusió de l'obra de poetes amb prou feines publicades, una manera directa d'ampliar els referents poètics per a les noves generacions de dones poetes. L'obstinació de Rosa Lentini en la recuperació del capital literari amb veu de dona es reflecteix en la selecció d'autores, des de Rosa Leveroni a  Sharon Olds  o Joyce Mansour.

La visió optimista de Juana Castro en relació al proper final del patriarcat i la presència cada vegada més abundant de dones en el camp literari. Va generar una interessant discussió sobre la necessitat de representació en tots els estaments culturals. Va acabar la seva intervenció amb la lectura d'uns emocionants versos entorn de la violència de gènere, anillo, cuchillo. 

Vinyet Panyella va descriure el recorregut de la presència de l'obra poètica de les dones al llarg de les últimes dècades. En la seva rigorosa anàlisi va remarcar la imprescindible paritat per trencar una tradició literària que, encara avui, té nomenclatura masculina. L'objectiu és l'actualització i el rescat de l'obra poètica d'autores que són fonamentals per crear un teixit literari amb veu de dona. 

Va clausurar les jornades Marta Pessarrodona, guanyadora del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, del 2019. En la seva intervenció va assenyalar la importància de defensar la legitimitat de la tradició literària femenina: el reconeixement de les dones que ens van precedir construeix els referents de creació literària. Marta Pessarrodona va analitzar els punts febles del món literari, i  va desvetllar la persistència de models masculins en la societat literària passada, recent i actual. Algunes de les anècdotes que va compartir amb les assistents evidencien l’absència d’un espai igualitari en la escena literària