Dijous, 21 de novembre de 2024



Castellano  


Andreu Martín publica ‘Ara direu que estic boig’, una novel·la protagonitzada per un autor de còmic desequilibrat
acec27/1/2021



(Foto:)
 
Andreu Martín té una car­rera llarga, fructífera i amb grans moments d’èxit. És un autor dels que tre­ba­llen. Ell pensa, ima­gina, estruc­tura, juga, però tot això ho fa escri­vint, no només en fase de pro­jecte. És així, no pot (ni vol) fer res per evi­tar-ho.


Per tot ple­gat, és fàcil haver lle­git força títols seus i, tot i que sovint expe­ri­menta i arrisca, la sen­sació és que, lògica­ment, la capa­ci­tat de poder sor­pren­dre real­ment el lec­tor és limi­tada. Doncs amb Ara direu que estic boig (Crims.​cat/​Alrevés) ha demos­trat que sí que pot sor­pren­dre el lec­tor, i de quina manera.


Àlex Martín, direc­tor de la col·lecció Crims.​cat (tot i el cognom, no els uneix cap paren­tiu), va afir­mar ahir, en una roda de premsa vir­tual, que Andreu Martín “busca una mena de rein­venció assu­mint ris­cos en cada nova novel·la”. “Des de sem­pre li han interes­sat les psi­co­pa­ties, tema que no és el pri­mer cop que tre­ba­lla, però aquí ho ha bro­dat”, va remar­car Àlex Martín.


La ree­dició d’Història de mort va inau­gu­rar la col·lecció Crims.​cat, que Andreu Martín ha engran­dit amb L’Harem del Tibi­dabo i la seva con­ti­nu­ació, La favo­rita de l’Harem, i Tot­hom et recor­darà.


La trama d’Ara direu que estic boig està pro­ta­go­nit­zada –de fet som dins del seu cap– per Fran­cesc Ascàs, un noiet de 21 anys amb pro­ble­mes d’esqui­zofrènia, para­noia, nar­colèpsia... Està diagnos­ti­cat i medi­cat, però podria ser una per­sona amb una ima­gi­nació des­bor­dant, alguns com­ple­xos i poc més. Es dedica al còmic, un sec­tor que Andreu Martín home­natja en aquesta novel·la. Comença quan assas­si­nen una veïna d’Ascàs i “tot apunta cap a ell perquè és el dife­rent i és fàcil que li pen­gin l’eti­queta de perillós”, explica Martín, que fa una crítica de l’estig­ma­tit­zació de la malal­tia men­tal. “És un pro­ta­go­nista que pateix, perquè ell és cons­ci­ent de com el veuen els altres, i per això és espe­ci­al­ment feliç entre el grup d’autors i edi­tors de còmic amb qui dina de tant en tant i que el valo­ren tal com és; per això, quan els por­ten el compte, ja es depri­meix”, va expli­car l’autor.


Andreu Martín (Bar­ce­lona, 1949) és molt bo, tècni­ca­ment. Sap jugar amb dife­rents eines amb savi­esa i elegància. Man­te­nir el ritme, la incògnita, ajus­tar el regis­tre, la cre­ació de per­so­nat­ges, tan­car bé la trama i sense dei­xar fils pen­jats... Tot això ja se sap, però en aquesta obra aporta ele­ments dife­ren­ci­als, com ara quan des­criu l’acte de reco­llir la caca dels gos­sos des de la pers­pec­tiva exte­rior, no bus­cant el gag, res­pec­tant l’estra­nyesa del noi nar­ra­dor; quan des­criu dos per­so­nat­ges a través de plats (un esto­fat amb nas de patata i un cal­det de gallina); quan admi­nis­tra les rei­te­ra­ci­ons que cons­tru­ei­xen el pro­ta­go­nista i, alhora, la trama; quan escampa els home­nat­ges que li dona la gana (la lli­ber­tat abso­luta com a cre­a­dor és inne­go­ci­a­ble, en Martín). I mitja dot­zena d’esce­nes d’humor de les que fan sal­tar les llàgri­mes. “He vol­gut recu­pe­rar una passió que tenia fa molts anys, els tex­tos de l’absurd, Beckett, Ionesco, algun Pedrolo... Ells, però, m’avor­rien perquè no hi havia història, i crec que no és incom­pa­ti­ble la història amb l’absurd.”


És una novel·la espe­cial, valenta, d’aque­lles que només es poden escriure un cop (o dos, amb distància d’anys). Hi ha molta lite­ra­tura i ofici, en aquesta novel·la, sense forçar, sense fer-ne osten­tació. “Escric per diver­tir-me i per diver­tir”, va comen­tar, arro­do­nint-ho amb una imatge. “Si algú seu a la seva butaca pre­fe­rida, amb un dit de whisky al cos­tat, i obre un lli­bre, no farà altra cosa que lle­gir, dedi­carà les hores que sigui a aquell autor. I això és una gran res­pon­sa­bi­li­tat, has de fer que passi la millor estona pos­si­ble.”


Lluís Llort



   
Vídeo destacat

 
Presentació del llibre 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Vols rebre el butlletí electrònic de l'ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA PER

Pagina nueva 2