Dijous, 21 de novembre de 2024



Castellano  


Teresa Colom en polonès
acec18/8/2022



(Foto:)
 

Durant els últims anys Andorra està incre­men­tant les seves acti­vi­tats cul­tu­rals i les infra­es­truc­tu­res dedi­ca­des a les arts plàsti­ques i a la lite­ra­tura. Fugint de la severa canícula bar­ce­lo­nina vaig visi­tar el Prin­ci­pat d’Andorra per assis­tir a dife­rents actes lite­ra­ris. La nova pre­si­denta de la Fun­dació Ramon Llull, la poeta andor­rana Teresa Colom Pich, inter­ve­nia la set­mana pas­sada en dos actes de fons, on turis­tes esti­ue­jants i artis­tes i auto­ri­tats locals omplien els espais. La pri­mera jor­nada va ser a la plaça del Prat del Riu de Cani­llo, on el fes­ti­val Sce­nic Arts va pro­gra­mar l’actu­ació de dife­rents grups de música inter­na­ci­o­nals, amb acrobàcies i jocs de ban­de­res. Entre les dues exhi­bi­ci­ons, Colom va ofe­rir un reci­tal de poe­sia inti­mista, on va sor­gir en ple­ni­tud tota la seva obra. Va expo­sar el seu trac­tat de com­por­ta­ment ani­mal, l’eto­lo­gia, on en forma de per­so­ni­fi­cació Colom pro­jecta la seva deli­cada mirada de pie­tat al món. Gase­les, belu­gues, ossos polars, ara­nyes, dofins, gue­pards, pei­xos, crancs, pollets, galls dindi i papa­llo­nes es mouen en les fau­les poètiques, on la dicció de la poeta apa­reix res­plen­dent.


L’endemà i en el marc de l’expo­sició Abce­dari soli­dari. Home­natge a Miquel Martí i Pol, que acull actu­al­ment la Sala d’Expo­si­ci­ons del Govern a Andorra la Vella, la poe­tessa i tra­duc­tora polo­nesa Mag­da­lena Szkwa­rek –actual resi­dent de Faber Andorra pro­ce­dent de Polònia– i la mateixa Colom van ofe­rir un reci­tal a dues llengües (català i polonès) dels pri­mers poe­mes de Colom, que Szkwa­rek ha traduït al polonès durant la seva estada a la residència. Es tracta d’un repàs al llarg dels vint anys de pro­ducció de Colom, on la polo­nesa va fer també una expo­sició sobre la recepció de la lite­ra­tura en català a Polònia i una sor­presa final amb la lec­tura d’alguns dels poe­mes epi­gramàtics de Martí i Pol, que omplien la sala envol­tats de ver­sos de poe­tes actu­als i pin­tu­res dedi­ca­des al de Roda de Ter. La tècnica de Cul­tura muni­ci­pal Merit­xell Blanco va fer la pre­sen­tació posant èmfasi en el sig­ni­fi­cat de pont de cul­tu­res que implica la tra­ducció i el com­promís del Govern d’Andorra en l’impuls i pro­jecció de la lite­ra­tura cata­lana. A par­tir d’aquí, Colom i Szkwa­rek va esta­blir un diàleg en què les estruc­tu­res nítides dels ver­sos de l’andor­rana esde­ve­nen en polonès arte­fac­tes musi­cals molt rítmics. Cal­dria repe­tir el reci­tal –i també l’expo­sició de Martí i Pol– pel país. Si Colom uti­litza per als reci­tals poe­mes dels últims lli­bres de con­so­li­dació, la tria de Szkwa­rek va pas­sar pels pri­mers lli­bres. Així vam tenir una imatge com­pleta de la seva obra, que con­vin­dria ree­di­tar en una anto­lo­gia per degus­tar, també, els pri­mers lli­bres, en edi­ci­ons avui intro­ba­bles. Per la seva part, Mag­da­lena Szkwa­rek és des de fa pocs dies al Prin­ci­pat. Faber Andorra és un pro­grama de residència indi­vi­dual amb el suport del Govern d’Andorra i l’Ins­ti­tut Ramon Llull. Forma part de la Xarxa Faber­llull de Residències en Arts, Ciències i Huma­ni­tats, posada en marxa per l’Ins­ti­tut Ramon Llull. Des del 2019, Faber Andorra està ubi­cada a la Mas­sana, una parròquia tran­quil·la a 1.200 metres sobre el nivell del mar, al nord-oest del Prin­ci­pat d’Andorra. Té una població de deu mil per­so­nes i un patri­moni natu­ral ric en llacs i cims, entre ells el Coma­pe­drosa, el més alt d’Andorra, gai­rebé tres mil metres. Bibli­o­tecària i poeta de Varsòvia, Mag­da­lena Szkwa­rek és una his­pa­nista, espe­ci­a­lit­zada en Bor­ges, que s’ha incor­po­rat amb força a la tra­ducció en català, que fa per plaer.


Un plaer va ser sen­tir-les. Colom dei­xava anar els seus epi­ta­fis, “No diem decepció, en diem sole­dat” enmig de les des­crip­ci­ons de l’amor, de la mater­ni­tat, de les decep­ci­ons, de la mise­ricòrdia de les “roses cap­tai­res” que ven un pakis­tanès pels bars de nit. Els poe­mes fami­li­ars, quo­ti­di­ans, a la seva mare o a l’amiga des­a­pa­re­guda, mos­tren la deli­ca­desa del vers, la qui­e­tud, el ritme de la vida que es dibuixa en les ins­tantànies que els poe­mes res­ca­ten, “les parau­les no estan bui­des / quan les pro­nun­cia qui t’estima. / Una fines­tra pin­tada a la paret / per qui et vol lliure.” La cru­el­tat de la vida, la mort i el dolor són els con­tra­punts de la bellesa amb què Colom entoma el poema. La poeta és una alqui­mista que trans­forma el negre intens en colors aromàtics, en per­fums de vida: “Només es pot córrer cap el poema: / la resta és fos­cor. / I un cop en el poema, no esgra­nar-lo: / és la por de no arri­bar-hi. / Tal­ment en els mal­sons infan­tils / –quan se’ns engo­leix el pas­sadís– / el men­ja­dor és l’única sal­vació./ I en reviure el mal­son no pun­tu­a­lit­zem / que el men­ja­dor és / on els nos­tres cre­a­dors tenen el llum obert. / I mai des­cri­vim el men­ja­dor. / Córrer cap a la llum del poema. / Obrir-ne la porta i des­per­tar / tan­tes nits com cal­gui.” Dia i nit amb llum intensa.






   
Vídeo destacat

 
Presentació del llibre 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Vols rebre el butlletí electrònic de l'ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA PER

Pagina nueva 2