Els reptes dels autors i els editors amb els canvis produïts amb les noves tecnologies, a debat
15nal8/2/2008
Eduardo Mendoza participa en una jornada professional organitzada pel màster en edició de la Universitat Pompeu Fabra
“Res és gratuït. Si algú es descarrega un llibre
meu, el que no paga ell, ho pago jo”, va aclarir l’escriptor Eduardo
Mendoza durant la seva intervenció en la jornada organitzada pel màster en edició de la Universitat Pompeu Fabra.
Una jornada professional de debat obert per parlar en profunditat sobre
l’actual legislació sobre el llibre i la seva relació amb el sector
editorial i les noves tecnologies, que es va celebrar divendres, 25 de
gener, a l’Auditori de l’Institut d’Educació Contínua de la UPF.
Mendoza va explicar els reptes del autors en aquest marc de canvi
tecnològic, en una taula on també hi eren com a ponents Ferran
Mascarell, conseller delegat de RBA Audiovisuals; Luis Collado,
responsable de Google Books Searchs per Espanya i Portugal; Núria
Altarriba, responsable de la Biblioteca de Catalunya per a temes legals
i Jordi Úbeda, president de la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya.
La
indústria editorial està immersa en un espectacular procés de
transformació, com també ho està el marc normatiu que la regula, ja que
les noves tecnologies tenen un gran impacte en els hàbits de lectura i
en l’edició i comercialització de llibres. Sobre aquesta premissa, de
la qual va partir l’acte, Mendoza va parlar com a autor plantejant
alguns interrogants en el moment que “les noves tecnologies s’imposin i
els llibres de paper desapareguin”. Tot i que “els canvis són part de
la naturalesa humana”, Mendoza va denunciar enèrgicament la utilització
de les noves tecnologies per copiar o penjar obres d’autors sense el
seu consentiment. “De què serveix la llei, si no hi ha manera de
perseguir i impedir la pirateria?, es preguntava l’escriptor.
La
intervenció de Mascarell es va centrar sobretot en la llei del llibre
que, segons va exposar, “s’ha quedat antiga, ja que és molt difícil
adequar la complexitat de l’actualitat amb la llei”. En aquest sentit,
l’exconseller de la Generalitat va assegurar que s’està produint “una
revolució en la manera de crear i transmetre cultura” i que el gran
repte és aconseguir “unes polítiques i una resposta col·lectiva per fer
front a la realitat”. I, tot i que ara les noves tecnologies
perjudiquen els drets dels autors i editors, Mascarell va apostar
perquè en un futur tot es pugui controlar i “el creador pugui rebre la
seva part corresponent per cada descàrrega que facin de la seva obra”.
Precisament,
parlant de la idea de gratuïtat de les obres amb la utilització
d’Internet, Luis Collado, responsable de Google Books, va assegurar que
“el llibre informàtic és un format més” i que “Internet no és igual a
gratuït”. Però també va criticar que “les lleis no estan tenint en
compte els canvis tecnològics que s’estan produint” i que “no totes les
indústries culturals s’han adaptat a aquests canvis”. Des del sector
bibliotecari, a través de Núria Altarriba, es va proposar el repte que
“es garanteixi l’accés a la cultura i al coneixement sense exclusió i
sense prejudici”, tot i que va remarcar que falta establir normes de
convivència. Per la seva banda, el president de la Federació de Gremis
d’Editors d’Espanya, Jordi Úbeda, va denunciar l’actual marc
legislatiu, assegurant que no acaba de protegir la propietat
intel·lectual. En aquest sentit, va dir que “el món editorial vol una
modificació dels contractes actuals d’edició”- precisament en un moment
en que l’ACEC i l’AELC han iniciat converses amb els editors per
abordar aquest punt, entre d’altres- i va criticar l’excés de
digitalització en domini públic.
|
|
|
|
|