L’escriptor
Santiago Montobbio ha presentat, dins el cicle Altaveu de les Cultures. Conferències sobre diversitat i integració
cultural, una reflexió sobre la seva construcció com a poeta i individu en
el marc d’una identitat europea. L’acte, organitzat per Amics de la UNESCO de
Barcelona, ha permès al poeta català mostrar la seva cultura i lucidesa,
alimentant un discurs híbrid entre l’assaig, la biografia i la poesia, per
il·lustrar la seva visió d’Europa a partir del seu últim llibre: La poesía es un fondo de agua marina.
La
referència a aquesta experiència, a les trobades amb escriptors d’horitzons
diversos, a la familiarització amb llengües romàniques, han portat Santiago
Montobbio a desenvolupar una mena de cant al Vell Continent. Una Europa “unida
i múltiple, com un esclat prismàtic, com un mosaic consubstancial en el qual
Itàlia, França, Espanya i Grècia formen una quaternitat
en què són membres d’un mateix cos”. Montobbio ha viscut aquesta germandat de
manera íntima i profunda, a través de les seves vivències personals i,
concretament, dels seus orígens hispano-franco-italians.
Més
enllà de la identitat comuna del Vell Continent, la conferència també ha estat
una bona ocasió per reflexionar sobre el llenguatge, posant émfasi en la idea
que “les llengües no són fronteres per a la comprensió, sinó riqueses i claus
accessibles per obtenir un coneixement total de la comunitat que representen”.
Literatura i llengua: dos pivots de la cultura europea als quals Montobbio hi
afegeix el dret. Ho fa en el paper de “vertebrador de la mateixa cultura” i,
com en el cas de Catalunya, com un “gran definidor de la seva identitat
nacional”.