La Fundació J. V.
Foix va presentar a l'ACEC el llibre Res
no és moridor, tot és etern, últim d'una sèrie de deu volums dedicats al
poeta, en edició bilingüe i acompanyats d'un CD amb la veu del poeta recitant
els textos del llibre, que la mateixa Fundació ha vingut publicant des del
2000, sempre el mes de desembre, coincidint amb les dates nadalenques.
A l'acte, presentat
per Margarida Trias, de la Fundació J. V. Foix, van intervenir Jordi Cornudella,
editor responsable de l'edició dels deu volums, així com els poetes Enrique
Badosa i José Corredor-Matheos, traductors dels poemes del llibre, excepte dos
poemes traduïts per José Agustín Goytisolo.
Enrique Badosa i
José Corredor-Matheos van llegir les seves respectives traduccions al castellà,
mentre Jordi Cornudella llegia els poemes originals en català. Entre lectura i
lectura, Badosa i Corredor-Matheos van parlar sobre la funció de la traducció i
les dificultats de traduir Foix, donat l'extraordinari del seu llenguatge
poètic, en el qual es barregen arcaismes, "paraules medievalitzants",
va dir Badosa, amb el llenguatge literari culte i l'ús de "veus
populars".
Van esmentar la
necessitat de traduir poesia atenent més al ritme que a la rima, i que, en
poesia, cal recórrer també a la inspiració del traductor, a més del treball de
recerca sobre la llengua que es tradueix. Amb la seva habitual ironia, tots dos
poetes van lamentar que no hi hagi una "musa" més, per inspirar al
traductor: "la musa de la traducció, que no existeix perquè els clàssics
grecs no la necessitaven", va afegir Badosa. Jordi Cornudella va comentar
que l'obra de Foix, el seu llenguatge poètic, arrela en la tradició
trobadoresca, provençal, i que en la seva poesia predomina l'estètica
simbolista.
Debatent amb el
públic, va sortir a discussió la influència del surrealisme o de "el
surreal en l'obra de Foix, sobretot en els seus poemes en prosa", va
comentar Albert Tugues, "influència polèmica que uns crítics afirmen i
altres neguen". Jordi Cornudella, per la seva banda, va defensar que la
poesia de Foix és més simbolista que surrealista, i va explicar que el rigor
verbal i poètic de la seva obra no té cap relació amb el mètode automàtic
d'escriptura dels surrealistes.
Enrique Badosa i José
Corredor-Matheos, finalment van resumir el debat argumentant que, tot i ser
aliena l'obra poètica de Foix als postulats teòrics d'André Breton i els
surrealistes, sí que l'àmbit de llibertat i subversió estètica, avantguardista
creada pel surrealisme va haver d'influir en Foix, encara que no de manera
ortodoxa.