En l'última trobada de Veus Noves d'aquest any, celebrada a l'Aula dels Escriptors de l'ACEC, Guillem Vallejo, "poeta i gran activista de la poesia solidària", com el va definir Albert Tugues en iniciar l'acte, va presentar a Elisa el Zoughby , poeta argentina i Eloy Sánchez, poeta nascut a Castelló.

Guillem Vallejo va parlar dels trets comuns que es poden trobar a l'obra dels dos poetes, tot i les seves diferències d'estil: l'autenticitat, una poesia compromesa amb el seu moment, encara que sense faltar en tots dos, l'element romàntic, però no un romanticisme tou, va dir, sinó compromès amb la defensa de la llibertat i amb la recerca de nous camins per a l'expressió poètica. El gust pel dir poètic i la seva exploració, la "metapoètica, la reflexió sobre la poesia, però sense oblidar l'exigència i el compromís a què ens obliga la indignació davant lo real i concret de la vida".

Sobre la poesia d'Elisa el Zoughby, va comentar Guillem Vallejo que els seus poemes són d '"un adolorit sentir", a l’estil de Garcilaso, va dir, "una esqueixada en la paraula, on la poesia és comunió tel·lúrica, respiració i comunicació musical a la vegada, com ja indica el títol del seu llibre, La respiración del saxo. Afirmació de la paraula, del cant, enfront del mur de la realitat que ens envolta, que no és "el món bell i ben fet", que Jorge Guillén volia. "Les infàmies no caduquen", com va dir la poeta en llegir Los mil nombres de la infamia, poema dedicat a Miguel Hernández per denunciar la "infàmia" de voler suprimir el seu nom d'un carrer.

En presentar a Eloy Sánchez, l'altre poeta convidat, Guillem Vallejo va indicar que a la seva poesia es trobaven elements oposats, per una banda la necessitat de la paraula per afirmar, i l'altra, la dificultat i incertesa de les pròpies paraules, com ja suggereix el títol del seu pròxim llibre Manifiesto asténico. Astènia del poeta davant de la realitat, el desencís i la debilitat, amb l'única certesa del desconcert i no obstant això, "el poema ha de seguir amarrant bellesa", intentant ordenar mitjançant la paraula, el desordre que ens envolta i derrota.

Ja en el col·loqui, es va parlar sobre la "saudade", la nostàlgia, aquesta malenconia que no és queixa, pseudoromántica a la poesia d'Elisa el Zoughby, que en ser preguntada per una fulla seca de plataner que tenia sobre la taula va explicar que la havia recollit del terra, a les rambles de Barcelona ​​i l'havia portat a la lectura com amulet.

Eloy Sánchez també es va referir a la necessitat de fugir del llenguatge poètic previsible a la poesia i d'intentar dislocar amb la paraula el discurs, però "no per capritx literari, sinó per l'exigència de la pròpia expressió poètica".

Va finalitzar l'acte, amb unes paraules de Guillem Vallejo convidant els assistents a la convocatòria nadalenca i solidària de Poesia en Acció, en defensa dels nens desprotegits, que es celebra aquest any a l'Ateneu Barcelonès.

Selecció poètica