L’exili va marcar la segona sessió de les XI Jornades Poètiques de l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya (ACEC), celebrades dilluns 17 i dimarts 18 de desembre a l’Aula Josep Maria de Sagarra de l’Ateneu. La conferència de David Castillo i la taula rodona de Rosa Delor i Enrique Granell centrada en les figures de Salvador Espriu i Juan Eduardo Cirlot van permetre exposar dues visions contraposades de l’exili: l’exterior i l’interior.

El periodista i escriptor David Castillo va obrir la sessió amb una recorregut per la poesia i la literatura d’exili, que va posar de manifest que les veus d’aquests autors han constituït un dels millors retrats del que va suposar la sortida forçada després de la Guerra Civil a l’estranger. Castillo va assenyalar que la percepció i coneixements actuals sobre l’exili, i especialment sobre el sentiments dels exiliats, ve marcada sobretot per la literatura: “els escriptors són els qui ens expliquen les històries de l’exili d’una manera més íntima, mentre que els historiadors exposen una visió més narrativa i objectiva. El mateix passa amb la guerra del Vietnam: en sabem més de les sensacions dels soldats i dels vietnamites per les pel·lícules de Ford Coppola o Oliver Stone que pels llibres d’història”.

Castillo va efectuar un itinerari per la Barcelona acabada d’ocupar per l’exèrcit franquista, Argelès, Tolosa i Mèxic, carregat d’anècdotes, algunes de les quals personals i va recórrer a veus com les de Carles Riba, Lluís Nicolau d’Olwer, Antonio Machado o Manolo Vázquez Montalbán.

La taula rodona entre Rosa Delor i Enrique Granell, moderada per Blanca Ripoll, portava per títol “Els que se’n van, els que es queden: Cernuda i Cirlot, Bartra i Espriu” i va constituir un escenari ideal per a contrastar les dues mostres d’exili: la interior (personificada en Salvador Espriu) i la vital (centrada en Juan Eduardo Cirlot), dos adalids de la modernitat amb arrels en les tradicions més profundes. 

Delor, curadora de l’obra d’Espriu, va efectuar un viatge per les vivències personals i intel·lectuals del poeta d’Arenys, a qui la Guerra Civil li va esclatar l’endemà d’acabar la universitat (“en un dia m’ha canviat el món”). Delor va definir l’obra d’Espriu com “un tot, que ell mateix va elaborar de manera ordenada fins tenir-la plenament completa”. “He trigat trenta anys a entendre com va treballar la seva poesia a través de la càbala; i és que un poeta treballa la càbala d’una manera diferent a un historiador”, va afegir.

Granell, per la seva part, va descriure el viatge personal –i, per extensió intel·lectual– de Cirlot a causa de la Guerra Civil. Cirlot va ser un dels primers artistes totals de la modernitat, i va conrear i estudiar la poesia, la música, la crítica d’art o la mitologia. L’accés a la biblioteca de Buñuel a la Saragossa de començament dels 40, a causa de l’atzar, va constituir un fet cabdal en la seva vida, com va narrar Granell. La relació posterior amb Joan Ramon Masoliver i la publicació a Entregas de poesía li va obrir les portes a l’aparició dels seus versos, “però va renunciar a ser publicat en editorials comercials. Era com Foix, es pagava les seves edicions i les repartia entre amics”, va apuntar Granell.

La lectura de poemes final va anar a càrrec de Maria Cinta Montagut, Ambrosio Gallego i Dolors Millat, presentats per Ada Castells.

La primera sessió de les Jornades Poètiques ressalta la vigència dels clàssics

La poesia en temps de crisi i guerra, punt de partida de les Jornades Poètiques de l’ACEC