Un multitudinari homenatge a Salvador Espriu, la seva obra i la seva herència, celebrat ahir dimecres 23 de gener al Palau de la Música, va constituir el punt d’inici de l’any que commemorarà el centenari del naixement del poeta. Amb un marcat to catalanista, el mateix dia que el Parlament aprovava la Declaració de Sobirania, l’acte –dirigit per Xavier Albertí– va posar de manifest la vigència de la seva poesia i l’esperit cívic que va caracteritzar el poeta d’Arenys i va escenificar el retrobament del poeta amb el poble.

L’acte d’ahir va ser un espectacle poètic, teatral i musical, que va comptar amb la participació d’una llarga llista de creadors i intèrprets catalans. Jordi Boixaderas, Josep Maria Pou, Carme Sansa, Pere Arquillué, Pep Tosar i Mercè Arànega, entre d’altres, van llegir versos d’Espriu; Marisa Martins va els va cantar en la versió musical que havia realitzat Joaquim Homs; Toti Soler i Sílvia Pérez van adaptar He mirat aquesta terra, de Raimon, i el Cor del Liceu va interpretar el Va pensiero, de Verdi.

El president de l’ACEC, Miquel de Palol, va ser l’encarregat de glossar la figura del poeta. Darrera d’un faristol amb l’eslogan de l’Any Espriu (“Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble”), Palol va traçar la trajectòria del poeta i el seu reflexe en el camí del país: “és hora que la nació que aspira a a ser-ho s’elevi en la mirada d’Espriu”. Palol va subratllar la vigència de la poesia cívica i desacomplexada d’Espriu, que pren tons èpics en la Catalunya d’avui.

L’acte va tenir també un marcat perfil institucional i va reunir una presència de personalitats de primer nivell, encapçalada pel president de la Generalitat, Artur Mas; el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias. Mas va destacar que "Espriu ens va ensenyar a salvar els mots, a estimar una llengua, el gust per la literatura i, a través de la llengua, els mots i la literatura, a estimar el país".