El conegut crític i analista d’art Arnau Puig (“analista millor que crític”, com va explicar ell mateix) va presentar l’exposició d’homenatge a J. V. Foix, organitzada per la Fundació J. V. Foix i la Fundació Setba, d’una sèrie de llibres artesanals il·lustrats del col·lectiu Poètica Còdex (Marta Balaguer, Marina Berdalet, Manuela Candini, Eva Figueras, Montse Ginesta i Marian López) i els dibuixos dels alumnes de Susoespai, obres totes elles basadas en versos del poeta Foix, que fou inaugurada a la sala d’exposicions de la Fundació Setba, situada en un pis de la Plaça Reial en el qual visqué el polifacètic artista Ocaña, i on en una de les seves parets es poden veure, restaurats, els àngels que ell hi va pintar.

Arnau Puig va traçar un recorregut històric i estètic comparant pintura, escultura i literatura, des de l’Ilíada i l’escut d’Aquiles, com inici estètic, fins l’art contemporani, passant per l’època clàssica, el Renaixement, el Romanticisme, va citar la pintura figurativa de Jaume Mercadé i Josep Obiols, el grup Els Blaus de Sarrià (Pere Tort, Joan Ponç, August Puig, Joan Boadella), el surrealisme de Dalí, l’abstracció onírica de Joan Miró, fins arribar a J. V. Foix, el Grup Dau al 7, Tàpies, Joan Ponç, Cuixart, l’art abstracte…

Citant Lessing, el dramaturg i assagista alemany que considerava que “l’art de la poesia és superior al de la pintura a l’incorporar el concepte de temps”, Arnau Puig va indicar que la literatura pot expressar millor que la pintura i l’escultura tota la successió d’instants estètics i emotius dels quals es forma una obra, tot el procés d’emoció i tècnica que et porta al resultat estètic final. És a dir, a l’obra acabada, però l’evolució estètica de composició de la qual, va explicar, podem seguir pas a pas, frase a frase, en la narrativa i en les obres del teatre (va citar Ifigenia, de Racine, i a Corneille), i vers a vers com en el cas de la poesia de J. V. Foix, del qual va llegir els poemes Sol, i de dol i El difícil encontre, en una magnífica lectura e interpretació del possible sentit de cadascun dels versos, descobrint la presència de la pintura i l’escultura en l’obra de J.V. Foix com “imaginari”, i va concloure Arnau Puig recordant els dos darrers versos del poema El difícil encontre: En les remors de la nit, per les platges, / Adoro el Res en múltiples imatges.

A. T.