El passat dimarts, 21 de maig, es va presentar l’últim poemari d’Anna Rossell a la Llibreria Laie de Barcelona. A l’acte hi van intervenir el poeta Josep Anton Soldevila, guanyador del Premi de Poesia Vicent Andrés Estellés 2012 pel seu poemari El mur de Planck, l’editora Noemí Trujillo (Ediciones Playa de Ákaba) i l’autora. 

Trujillo va destacar la rellevància de la veu de Rossell en la poesia catalana contemporània, alhora que feia referència a la tradició del tema de l’absència i les seves variants en la història dels representants més universals de la poesia en llengua catalana. Soldevila va fer un recorregut per la poesia anteriorment publicada per l’autora, tot subratllant-ne les fites més definitòries: el dolor del món, el viatge i la injustícia, i contraposant aquestes característiques al nou registre d’Àlbum d’absències, molt més intimista i proper, del qual va enumerar l’exili interior, l’ànima esquinçada, l’enyorança, la mort, la frustració, la soledat... poemes escrits “des del bell mig de la tempesta”. Soldevila va acabar el seu parlament destacant un poema de Rossell el ritme del qual recorda Ausiàs March.

Finalment, Anna Rossell va explicar –reprenent la qüestió del nou registre– la gestació del poemari, escrit en la dècada dels noranta, que va definir com a “literatura catàrtica, alliberadora i escrita des de la ferida oberta i el dolor”; el poemari en què la veu poètica “més s’identifica amb la meva persona”. A continuació, també va recitar alguns poemes, a tall d’exemple de cadascuna de les absències, per acabar amb un poema dedicat al genocidi perpetrat pels nazis contra els jueus, inspirat pel monument de l’arquitecte Peter Eisenman, a Berlín. Al final, el públic va fer notar que, ultra la qualitat poètica de l’acte, se’n destacava la dimensió humanista i ètica.