El filòsof i escriptor Amador Vega va presentar, dilluns passat, el llibre de poemes El rostro del instante, de Luisa Seibur. En aquesta obra, com si d’un treball alquímic es tractés, l’autora accedeix amb el seu llenguatge a la reducció lingüística cap a l’essencialitat d’alguns conceptes de la nostra existència, com són els tres temps –passat, present i futur– que conflueixen en l’instant o, en paraules del seu presentador, “que es concentren en la nuesa de la imatge poètica del rostre”. Tanmateix, i junt amb el temps, els poemes de Seibur “parlen de l’espai entremig definidor de la totalitat”.

Luisa Seibur recorda en la seva poesia allò que roman en la memòria de la nostra vida; de la viscuda o, potser, tan sols quelcom recordat. En el seu llibre, breu i concís, busca reflectir en el llenguatge l’essencialitat de la paradoxa. “Una lluita contra el llenguatge que, al cap i a la fi, és la definició de tota poesia”.