Català - Castellano
DONAR-SE D’ALTA
Jesús Aguado
La luna se mueve quieta 10/2015
La lluna es mou quieta consta de tres parts complementàries. Les dues primeres recullen columnes seleccionades (i, en alguns casos, corregides) d'entre les quals he anat publicant cada diumenge en L'Opinió de Màlaga al llarg de setze anys. En elles la meva filla Ada apareix com a presència irradiada i invisible de la nostra casa (primera part) o com inspiradora d'uns textos (segona part) que succeeixen més enllà de les portes d'aquesta casa. La tercera part és una espècie de diari escrit amb la intenció que la seva mare, absent per motius professionals durant dos mesos, no tingués la sensació d'haver-se perdut gens essencial del que anava vivint la seva filla (una quimera, clar, perquè una filla no es pot substituir amb paraules). L'estructura final del llibre i moltes de les millores incorporades les hi dec a Anna R. Ximenos i a José Ángel Cilleruelo, lectors minuciosos, precisos, savis i lliurats. Gràcies de cor als dos. CONTRAPORTADA: La lluna es mou quieta és un llibre que gira al voltant d'una filla des que aquesta té amb prou feines un dia d'edat fins que compleix nou anys. Aquesta filla juga en un parc, va al col·legi, participa en festes, dicta una carta a l'alcalde, mira una foto de la seva mamà, inventa expressions lluminoses (com la que dóna títol a aquest volum), es dutxa, ajuda a posar la taula, riu en un hidropedal, s'interroga sobre l'ànima o protegeix una coloma que s'ha posat en una prestatgeria del saló. El seu pare l'observa, va creixent amb ella i de tant en tant escriu textos en els quals intenta reflectir, sense pertorbar-los massa, fets, intuïcions, el pas del temps, les tasques de la llar (pelar verdures, tendir la roba) o els objectes (una maquineta, uns plats) il·luminats per la seva existència.
La luna se mueve quieta 10/2015
La lluna es mou quieta consta de tres parts complementàries. Les dues primeres recullen columnes seleccionades (i, en alguns casos, corregides) d'entre les quals he anat publicant cada diumenge en L'Opinió de Màlaga al llarg de setze anys. En elles la meva filla Ada apareix com a presència irradiada i invisible de la nostra casa (primera part) o com inspiradora d'uns textos (segona part) que succeeixen més enllà de les portes d'aquesta casa. La tercera part és una espècie de diari escrit amb la intenció que la seva mare, absent per motius professionals durant dos mesos, no tingués la sensació d'haver-se perdut gens essencial del que anava vivint la seva filla (una quimera, clar, perquè una filla no es pot substituir amb paraules). L'estructura final del llibre i moltes de les millores incorporades les hi dec a Anna R. Ximenos i a José Ángel Cilleruelo, lectors minuciosos, precisos, savis i lliurats. Gràcies de cor als dos. CONTRAPORTADA: La lluna es mou quieta és un llibre que gira al voltant d'una filla des que aquesta té amb prou feines un dia d'edat fins que compleix nou anys. Aquesta filla juga en un parc, va al col·legi, participa en festes, dicta una carta a l'alcalde, mira una foto de la seva mamà, inventa expressions lluminoses (com la que dóna títol a aquest volum), es dutxa, ajuda a posar la taula, riu en un hidropedal, s'interroga sobre l'ànima o protegeix una coloma que s'ha posat en una prestatgeria del saló. El seu pare l'observa, va creixent amb ella i de tant en tant escriu textos en els quals intenta reflectir, sense pertorbar-los massa, fets, intuïcions, el pas del temps, les tasques de la llar (pelar verdures, tendir la roba) o els objectes (una maquineta, uns plats) il·luminats per la seva existència.
Tornar a publicacions dels socis
