Català - Castellano
DONAR-SE D’ALTA
El último vagón
Felipe Sérvulo 1/2016
Per descomptat L'últim vagó no és l'últim tren. No penseu que aneu entrar en el túnel de la desesperació i la tristesa: «Porque si no existieras no sería posible / la gravidez de los sueños, ahora que todo rebrota / con el abono de tu mirada». Blanca Ruíz Hi ha, en tot el poemari, una omnipresència de petons, metàfora de l'amor carnal, que solament ens porta allí d'on mai ens vam anar: a aquest altre ideal, més gran i més pur que el sexe, aquest ideal que perseguia amb totes les seves forces don Luis de Vargas en Pepita Jiménez abans d'enamorar-se d'ella. Una cosa més gran que nosaltres: l'art.
Felipe Sérvulo 1/2016
Per descomptat L'últim vagó no és l'últim tren. No penseu que aneu entrar en el túnel de la desesperació i la tristesa: «Porque si no existieras no sería posible / la gravidez de los sueños, ahora que todo rebrota / con el abono de tu mirada». Blanca Ruíz Hi ha, en tot el poemari, una omnipresència de petons, metàfora de l'amor carnal, que solament ens porta allí d'on mai ens vam anar: a aquest altre ideal, més gran i més pur que el sexe, aquest ideal que perseguia amb totes les seves forces don Luis de Vargas en Pepita Jiménez abans d'enamorar-se d'ella. Una cosa més gran que nosaltres: l'art.
Tornar a publicacions dels socis
