Català - Castellano
DONAR-SE D’ALTA
...y todos los buitres comieron de mi mano
José Antonio Arcediano 10/2014
Fugir de la desesperació o sumir-se en ella per complet: el dilema de l'home-voltor o voltor-home que planeja, cansat, sobre aquestes pàgines. Les sobres del banquet, la carronya, bé poden convertir-se en el preuat aliment d'aquell que assumeix que la seva pròpia llibertat està seriosament compromesa a causa d'aquesta desesperació. Des d'aquest punt, des de la visió de la realitat com a obstacle insuperable, el “jo” poètic ofereix algunes concessions que li alliberen de l'esforç titànic de la confrontació i es concentra simplement a rebutjar o eludir les manifestacions de l'absurd, per culminar la recuperació del seu espai amb la total seguretat que, més enllà del nihilisme, la realitat li ofereix la possibilitat de reconciliar-se amb si mateix, en la plena consciència que li espera una destinació inequívoca: la desaparició. Enmig d'aquest discurs, intercalades, altres veus introdueixen notes més o menys discordants, matisos d'aquesta realitat crua, aspra, corrompuda i esmunyedissa, que contribueixen a assentar el to greu i ronc del personatge-poeta.
José Antonio Arcediano 10/2014
Fugir de la desesperació o sumir-se en ella per complet: el dilema de l'home-voltor o voltor-home que planeja, cansat, sobre aquestes pàgines. Les sobres del banquet, la carronya, bé poden convertir-se en el preuat aliment d'aquell que assumeix que la seva pròpia llibertat està seriosament compromesa a causa d'aquesta desesperació. Des d'aquest punt, des de la visió de la realitat com a obstacle insuperable, el “jo” poètic ofereix algunes concessions que li alliberen de l'esforç titànic de la confrontació i es concentra simplement a rebutjar o eludir les manifestacions de l'absurd, per culminar la recuperació del seu espai amb la total seguretat que, més enllà del nihilisme, la realitat li ofereix la possibilitat de reconciliar-se amb si mateix, en la plena consciència que li espera una destinació inequívoca: la desaparició. Enmig d'aquest discurs, intercalades, altres veus introdueixen notes més o menys discordants, matisos d'aquesta realitat crua, aspra, corrompuda i esmunyedissa, que contribueixen a assentar el to greu i ronc del personatge-poeta.
Tornar a publicacions dels socis
