Català - Castellano
DONAR-SE D’ALTA
Mi soledad y tú
Montse Margarit 5/2017
Pròleg Un pot escollir la solitud. Se sent lliure i l'escull com relaxació o per pensar o per preparar una conferència o escriure una carta... L'escull lliurement i això li realitza com a persona. Però existeix una altra solitud. Aquesta realment terrible. Nefasta, perquè un no l'escull. L'escullen els altres i la hi imposen quan un té la dolorosa evidència de no significar gens per a ningú. Aquesta solitud no escollida és pràcticament una condemna, una maledicció, una presó, un oprobi quan t'asseguis exclòs de tota comunió i veïnatge. No ets gens per a ningú. Vives en una situació d'aïllament imposat, forçat, onerós, desolat i trist. Què has fet tu per merèixer això? Simplement, t'han esborrat del llibre de la vida i del llibre de l'esperança. Ets un condemnat. On està Déu aquí? Déu és el gran absent. La inevitable condemna. La pura Res. José Llunell Vilaró
Montse Margarit 5/2017
Pròleg Un pot escollir la solitud. Se sent lliure i l'escull com relaxació o per pensar o per preparar una conferència o escriure una carta... L'escull lliurement i això li realitza com a persona. Però existeix una altra solitud. Aquesta realment terrible. Nefasta, perquè un no l'escull. L'escullen els altres i la hi imposen quan un té la dolorosa evidència de no significar gens per a ningú. Aquesta solitud no escollida és pràcticament una condemna, una maledicció, una presó, un oprobi quan t'asseguis exclòs de tota comunió i veïnatge. No ets gens per a ningú. Vives en una situació d'aïllament imposat, forçat, onerós, desolat i trist. Què has fet tu per merèixer això? Simplement, t'han esborrat del llibre de la vida i del llibre de l'esperança. Ets un condemnat. On està Déu aquí? Déu és el gran absent. La inevitable condemna. La pura Res. José Llunell Vilaró
Tornar a publicacions dels socis
